Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
Robin Cook
Política
Polític escocès.
Estudià literatura a la Universitat d’Edimburg El 1974 fou elegit diputat a la Cambra dels Comuns, i de 1980 a 1997 fou successivament portaveu de l’oposició per als afers econòmics, les Comunitats Europees, la sanitat i els afers estrangers Arran de la victòria laborista de l’any 1997, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec en el qual tingué una actuació destacada en els bombardeigs a Sèrbia que van posar fi a les massacres de Kosovo 1999, però també tingué desavinences amb el primer ministre Tony Blair En la segona legislatura laborista 2001 fou designat responsable de…
confederació
Dret internacional
Unió d’estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns.
La unió, dotada d’òrgans permanents, no repercuteix sobre la independència dels estats membres i totes les decisions són preses per unanimitat Generalment la confederació pren la representació internacional dels estats membres Es diferencia de la federació en el fet que la sobirania dels membres té més importància que el lligam federatiu
espècie
Lògica
Grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom.
Té més atributs i comprèn menys individus que el gènere Respecte a aquest, és determinada per la diferència específica
arximorfema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes producte d’una neutralització morfosintàctica.
Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni
arxifonema
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius comuns a dos fonemes producte d’una neutralització fonològica.
No tots els fonemes d’una llengua admeten aquest procés, car depèn primordialment de la base comuna respectiva a tota oposició En català, el fonema /r/ no manté una oposició neutralitzable amb /p/, atès que només tenen en comú que són consonàntics, però sí amb /r/, amb el qual coincideix pel fet d’ésser consonàntic, alveolar, sonor i vibrant L’única cosa que els distingeix és que /r/ és univibrant, i /r/, multivibrant, tret pertinent en posició medial de mot, cera/serra , que s’esvaeix en posició final, on la capacitat distintiva d’ambdós és neutralitzada en l’arxifonema /R/ cor kór = kór
contacte
Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un o més punts comuns.
factor
Matemàtiques
Psicologia
Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables, que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable.
Quan els factors són directament mesurables, hom en fa l’estudi mitjançant plans d’experiències factorials i l’anàlisi de la variància , quan no són directament mesurables, mitjançant l’anàlisi factorial En aquest cas hom distingeix entre els factors comuns quan influeixen sobre la realització de diverses variables observables i els factors específics quan influeixen només sobre la realització d’una variable observable En l’aplicació de l’anàlisi factorial als estudis psicològics, Spearman considerà un sol factor comú, que anomenà general g , i establí la teoria dels dos factors…
tirony
Zoologia
Nom donat als equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20-30 cm de llargada i 4-5 cm de diàmetre, de color terrós, que habiten en fons de sorra i a les praderies de fanerògames marines de la zona costanera.
Són comuns a les costes dels Països Catalans
libel·lúlids
Entomologia
Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes amb coloracions no metàl·liques.
Els gèneres més comuns són Libellula, Orthetrum, Sympetrum i Crocothemis
uraloaltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’una hipotètica gran família lingüística la unitat fonamental de la qual no ha estat encara prou demostrada i que comprèn les llengües uralianes i les llengües altaiques
.
Trets comuns d’aquestes llengües són estructura morfològica aglutinant, apofonia consonàntica i harmonia vocàlica