Resultats de la cerca

La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada…

Professor de botànica a Florència 1842-77, és autor de la primera Flora Italiana 1848-74 Collaborà amb PBWebb, i amb APde Candolle en la publicació del Prodromus , del qual redactà el capítol corresponent a les coníferes

Comprèn les famílies de les araucariàcies, de les cupressàcies, de les pinàcies, de les podocarpàcies i de les taxodiàcies

La vegetació que hi és més abundant és de coníferes, matollar xerogeàntic a més altitud, i pedruscall amb herbes perennes disperses a les parts més altes Comprèn les altes muntanyes d’Andalusia i les de l’Àfrica del nord

Té una superfície aproximada de 4 520 km 2 Hi prosperen els boscs de fronda principalment a l’oest i els de coníferes, i hi ha bons conreus en els fondals El punt més alt és el Katzenbuckel 626 m

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre…

Hi predominen les formes de relleu molt arrodonides per l’erosió Altitud màxima al mont Cheviot 816 m El clima és fred i ventós Hi ha boscs de coníferes i prats, amb ramaderia, i conreus a les parts baixes La població és escassa

El clima és humit i d’hiverns freds La vegetació és de tendència forestal a la part septentrional la clímax és un bosc aciculifoli de coníferes de fulla sempre verda, i a la part meridional hi ha un bosc climàtic d’arbres de fulla caduca

La part posterior del pili del mascle és de color taronja Habita als boscs, especialment de coníferes, en una gran part d’Europa i és migrador parcial És immigrant d’hivern a la Catalunya continental, ocasional a les Illes i sedentari, especialment als Pirineus

Un dels primers que hom estudià fou el del salep, la hidròlisi del qual demostrà que la d -mannosa és l’únic constituent d’aquest polisacàrid Els mannans entren en la composició de la fusta de les coníferes, juntament amb la cellulosa, i en el mannà