Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Castell de Vilagrasseta (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el…
Santa Maria de Barbens
Art romànic
El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta…
Jafudà Cresques
Cartografia
Judaisme
Historiografia catalana
Cartògraf.
Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig…
,
Sant Martí dels Alamús
Art romànic
L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla actual tossal de la Moradilla El topònim Alamudz , d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat” Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc foren atorgats al…
música mexicana
Flautes mexicanes
© X. Pintanel
Música
Art musical conreat a Mèxic.
Els conqueridors hispànics hi trobaren una música precolombina viva i brillant Els indígenes tenien un ampli instrumental, on es destacaven els tambors i altres instruments de percussió Tant els missioners franciscans com els jesuïtes concediren una gran importància a la música, i Mèxic fou el país hispanoamericà on la tradició polifònica importada de Castella fou més florent La capella de la catedral de Mèxic tenia una activitat intensa a la segona meitat del segle XVI El 1556 fou imprès un llibre litúrgic amb notació musical La música culta fou conreada, més tard, pel P…
Canal Plus
Emissora privada de televisió que opera a l’Estat espanyol.
L’empresa Sociedad de Televisión Canal Plus fou creada pel grup PRISA, Canal + França, Banco Bilbao Vizcaya BBV, Grupo March, Eventos, Bankinter i Cajamadrid Incià les emissions regulars el 1990 Té com a característica principal la codificació de les emissions i el sistema de finançament, que es basa en les quotes mensuals dels abonats El 1993 posà en marxa quatre canals de televisió per satèllit, els primers de l’estat, units sota el nom genèric Canal Satélite El 1996 s’integrà al grup de comunicacions Sogecable El 1997 llançà Canal Satélite Digital, la primera emissora de televisió digital…
Mare de Déu del Roser de Corçà, abans Santa Maria (Àger)
Art romànic
Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església…
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…
Castell de Torroella (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer que és el que primerament s’utilitzà per a anomenar aquesta zona Tots dos topònims es documenten a partir del 904, un com a vall de Santa Eulàlia, i l’altre com a lloc que anomenen la Torroella Mentre que el primer s’imposà per a anomenar tot el terme, el segon fou emprat només pels voltants del lloc on es trobava És a partir del 1099 quan apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, en el seu testament, llegà el castell de Torroella a la canònica de Sant…
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…