Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
dret d’acréixer
Dret civil
Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta
obra de consulta
Arxivística i biblioteconomia
Font d’informació publicada en qualsevol suport que permet un accés fàcil al seu contingut, especialment de manera selectiva.
Les obres de consulta típiques són els diccionaris, enciclopèdies, directoris, guies, estadístiques, atles, bibliografies, repertoris biogràfics i manuals, entre d’altres També s’anomenen obres de referència La seva finalitat és resoldre consultes concretes de manera ràpida El seu contingut es troba estructurat generalment en unitats d’informació discretes, d’extensió relativament breu En el cas de les obres impreses, el contingut es troba organitzat per tal que la consulta sigui àgil En suport electrònic, com a bases de dades, ofereixen diferents punts d’accés i possibilitats de cerca, amb…
progrés tècnic
Economia
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Factor crucial, des de mitjan s XIX, per al creixement econòmic, el progrés tècnic fou introduït per primera vegada el 1957 pel nord-americà Robert Merton Solow, com a element independent en la funció de producció, juntament amb el capital i el treball, els únics reconeguts fins aleshores com a components d’aquesta Bé que, en teoria i quan no altera la proporció dels factors en el nou procés productiu, és neutral, el progrés tècnic és tanmateix determinat, tant en la seva orientació com en els ritmes del seu desenvolupament, per les concretes relacions socioeconòmiques existents
evangeli
Cristianisme
Nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana.
La paraula evangeli transcripció del terme grec ευαγγέλιον significa ‘bona notícia’, i el Nou Testament se'n serví tot entenent-la en un sentit messiànic D’aquí passà a significar el contingut de la bona notícia les ensenyances, la vida i la mort de Jesús Hom l’empra actualment en el sentit de remarcar el que és essencial del missatge cristià, en contraposició, sovint, a tot el que hi ha estat afegit en el decurs del temps en virtut de les concretes cultures i tradicions i segons els diversos costums amb què el cristianisme s’ha hagut de relacionar
repartició convinent
Heràldica
Divisió del camper de l’escut ed la qual en resulten figures o peces heràldiques concretes que l’omplen totalment.
Així es pot parlar del bitlletat , escacat , losanjat , fusat , bandat , barrat , faixat , palat , etc
funcionalisme sistèmic
Sociologia
Paradigma teòric basat en l’obra de Niklas Luhmann que considera que la societat funciona com un sistema integrat i que està format per una sèrie de subsistemes que tenen una tasca específica.
Segons Luhmann, la complexitat social es produeix pel constant procés de diversificació funcional i per l’increment de subsistemes particulars progressivament més especialitzats en funcions concretes Els mitjans de comunicació, per exemple, constitueixen un subsistema que té un paper clau en el sistema social La totalitat dels mitjans premsa, ràdio, televisió i internet actuen de manera integrada en el marc d’un sistema comunicatiu divers i complex En actuar com un sistema integrat, creix el seu poder d’influència al llarg del temps El paper del periodista professional és seleccionar,…
infrasò
Música
So inaudible, la freqüència del qual està per sota dels 20 Hz -fora, per tant, del camp d’audibilitat humà-.
Aquest tipus de so acompanya sovint fenòmens naturals, com ara terratrèmols i canvis meteorològics Els infrasons també poden aparèixer associats a vehicles que es mouen a gran velocitat avions, trens, etc Hi ha molts animals i en particular els ocells que són sensibles a aquests sons, i capaços de respondre-hi amb actuacions concretes Així, l’actitud d’alguns animals pot ser un avís de sisme o de canvi atmosfèric important Alguns éssers humans també poden presentar una certa sensibilitat als infrasons, que se sol manifestar en forma de símptomes de mareig De totes maneres, el coneixement dels…
propulsant
Astronàutica
Matèria destinada a ésser ejectada en forma de doll per aconseguir una força de reacció.
En el cas d’un coet, aquesta matèria ha d’ésser continguda a bord del giny El propulsant pot ésser inert o reactiu En el primer cas, requereix una font d’energia per a accelerar-lo i llançar-lo a la velocitat més gran possible coet nuclear, iònic, colloidal, etc En el cas d’ésser reactiu, l’energia és obtinguda de la seva descomposició o reacció, normalment química, i en aquest cas el doll és constituït pels productes de reacció o combustió del propulsant Els propulsants reactius químics són anomenats propergols També són possibles les solucions mixtes, encara en fase experimental, per a…
anotació
Dret
Assentament que hom fa constar en els llibres de qualsevol registre (registre de la propietat, registre civil, etc).
El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu…
Grazia Varisco
Art
Artista italiana.
És una de les integrants del Gruppo T de Milà, que es creà l’any 1959 i al qual s’uní el 1960 Amb aquest collectiu participà en gran quantitat d’exposicions no solament del grup, sinó dins de mostres internacionals al voltant de la Nova Tendència i del grup Zero, i també en manifestacions concretes al voltant del cinetisme El seu treball s’inscriu dins la recerca de fenòmens de moviment a través de l’ús de materials que per la seva mateixa configuració incorporen el moviment, com és el cas del mercuri És professora d’història de l’art a la Universitat de Milà