Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
aïllant de Mott
Física
Material que, d’acord amb la teoria de bandes, hauria de ser conductor, però, a causa de les interaccions entre els electrons (que no s’inclouen en la teoria de bandes), és, de fet, aïllant, tal com mostraren N.Mott i R.Peierls.
Aquest efecte, relatiu a la conductivitat d’electrons en sòlids, ha estat recentment reproduït amb àtoms ultrafreds atrapats en xarxes òptiques i s’ha corroborat que és un fenomen general degut a una competència entre les interaccions entre les partícules i la seva tendència a restar en una posició ben definida dins la xarxa
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
fotoconductivitat
Electrònica i informàtica
Augment de la conductivitat de certs semiconductors per fotoexcitació
.
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que…
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…
Johannes Ingen-Housz
Botànica
Física
Metge, físic i botànic holandès.
Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…
cataròmetre
Química
Element principal d’un tipus d’analitzador de gasos, que en determina les proporcions constituents de certes mescles, en comparar les conductivitats tèrmiques d’aquestes amb la d’un gas patró.
Consisteix en un pont de Wheatstone les quatre resistències del qual són travessades per un corrent constant que hi provoca un cert escalfament Dues d’aquestes resistències una de cada branca respecte del galvanòmetre són submergides en sengles gasos l’una en el gas patró i l’altra en el gas a analitzar Les diferències de conductivitat tèrmica entre els dos gasos determinen escalfaments diferents de les resistències per consegüent el seu valor òhmic és diferent i s’ocasiona un desequilibri del pont, que mesura el galvanòmetre És emprat en l’anàlisi de gasos industrials i en la…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions introduïdes i,…