Resultats de la cerca
Es mostren 5344 resultats
Elizabeth Taylor
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana d’origen britànic, també coneguda per Liz Taylor.
Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…
Mari Chordà

Mari Chordà
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora Maria Ascensió Chordà i Recasens.
Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no…
tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
Egèria
Literatura
Escriptora coneguda per un itinerari (Itinerarium Egeriae) que escriví sobre el seu pelegrinatge als Llocs Sants i al Pròxim Orient i que ha pogut ésser datat del 381-384.
Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia , hom n'ha proposat també un origen aquità Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat Coneguda també per Etèria o Sílvia , l’únic manuscrit conservat segle XI, incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884 Té un inestimable valor filològic el llatí hi és molt evolucionat, geogràfic i litúrgic És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari armeni segle V N'hi ha una traducció catalana, de SJaneras, dins la Fundació Bernat Metge 1986
Flor d’enamorats
Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català i de romanços en castellà; la primera edició coneguda fou feta a Barcelona el 1562, i la darrera el 1681.
La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes la més coneguda és Bella de vós só enamorós A partir del 1601, almenys, el recull augmenta amb més cobles catalanes i amb la cançó de Los comendadores Des del 1573 aquest cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar la primera vegada a València el 1556 o el 1557 Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats 1973
el Dorífor
Escultura
Estàtua grega clàssica, obra de Policlet, coneguda com el cànon, car l’escultor es proposà de donar-hi un esquema de les proporcions perfectes del cos humà, modulat pel cap, que havia d’ésser set vegades menor que l’alçària total.
L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan segle V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el…
Olga Moreno Peral
Futbol
Futbolista coneguda com Chola.
Començà al Futbol Club Barcelona i tot seguit jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 2001-02, el Llevant 2002-03 i el Centre d’Esports Sabadell 2003-05 Retornà a l’Espanyol 2005-10, amb el qual guanyà una Lliga 2006 i tres Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, i la temporada 2010-11 fitxà pel Club Esportiu Sant Gabriel Juga de lateral esquerre i ha estat diverses vegades internacional La temporada 1998-99 fou campiona d’Espanya amb la selecció catalana
Montserrat Guasch Bosch
Atletisme
Atleta coneguda com Monti.
Fou una de les pioneres de l’atletisme femení català Al principi de la dècada de 1930 formà part del Club Femení i d’Esports Fou dues vegades campiona d’Espanya de llançament de disc 1933, 1935, prova en la qual establí el rècord de Catalunya 1931 També es proclamà campiona de Catalunya de llançament de javelina 1935
María del Rosario Galindo de Juan
Natació
Nedadora coneguda com Mariuca.
Competí a les files del Club Natació Barcelona Aconseguí vuit Campionats de Catalunya dos en 100 m lliure 1955, 1956, un en 400 m 1955, dos en 4 × 100 m estils 1955, 1956 i tres en 4 × 100 m lliure 1953, 1954, 1956 En totes aquestes proves, també assolí els rècords de Catalunya tres en 100 m lliure, i un en 400 m lliure, 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure, tots aconseguits el 1956, any que també guanyà la tradicional Copa Pasqua En l’àmbit estatal obtingué els títols en les proves de relleus 4 × 100 m estils 1955 i 4 × 100 m lliure 1954, i el rècord d’Espanya de 4 × 100 m estils 1956, sempre…