Resultats de la cerca

La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…

El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…

Llur organització és molt simple, i presenten simetria bilateral i disposició perfectament metamèrica de tots els òrgans La cara dorsal és recoberta per una conquilla circular, d’àpex lleugerament corbat la cara ventral és semblant a la dels poliplacòfors, amb la boca en posició anterior, prop de la qual hi ha dos grups de petits tentacles Els sexes són separats i la fecundació és externa

És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa

Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món

Una foneria comporta una sèrie de seccions que realitzen les següents operacions el modelatge , que consisteix a produir els models, generalment de fusta, poliestirè o plàstic i l’utillatge necessari per a l’emmotllament caixa de mascles, rasquetes, etc l' emmotllament , que consisteix a preparar els motlles per a la colada, que poden ésser d’arena de foneria emmotllament en arena o de metall emmotllament en conquilla la fosa , que permet de fer passar els metalls a l’estat líquid i realitzar aliatges amb les barreges necessàries la colada , en la qual hom vessa el metall o l’…

Consideracions generals La morfologia general dels bivalves o lamellibranquis pot ser molt modificada respecte del model de vida lliure proveït de dues valves simètriques, que en el dibuix és representat per un pectínid A, A’ cares exterior i interior d’una valva dreta Potser el cas més complex de modificació és el dels rudistes, en què una de les valves, en forma de con B , és la que es fixa al substrat, mentre que l’altra pren forma d’opercle B’ B " secció transversal de la valva inferior Hom ha indicat en el dibuix 1 orelleta anterior, 2 orelleta posterior, 3 còstules o costelles, 4…

Característiques generals dels molluscs fòssils El nom de mollusc de mollis , tou, fa referència a les parts toves, és a dir, al cos dels organismes animals que reconeixem sota aquest nom tanmateix, els caracteritza més la possessió d’un esquelet calcari extern la closca o conquilla, malgrat que també pot ser intern, com en el cas d’alguns cefalòpodes, o inexistent, com en certs gasteròpodes Els molluscs constitueixen un 11% de totes les espècies animals en evolució al llarg de la història de la Terra El nombre d’espècies de molluscs supera el total de les corresponents a protozous, porífers…

Consideracions generals Dels cefalòpodes fòssils, els ammonits en són els representants més populars Tenen típicament una closca enrotllada planispiralment, amb diferents graus d’involució, cosa que fa que en els casos de màxima involució cada volta de l’espiral quedi abraçada per la següent en el creixement Els ammonits no són fòssils que es trobin acumulats en grans quantitats en els jaciments, sinó que més aviat es troben dispersos una acumulació com la de la fotografia és deguda a la mà de l’home en aquest cas es mostra diversos exemplars de deshaiesítids continguts en una safata, que han…

La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini