Resultats de la cerca

Hom en coneix quatre períodes el vèdic aproximadament del segle XX aC al II dC, el clàssic segles II-XI, el medieval segles XI-XVII i el modern segles XVIII-XX El vèdic, mal conegut pel seu caràcter religiós secret, emprava quatre cants veda diferents en el culte un d’ells era monotònic A l’època clàssica hom publicà obres de teoria musical, com el Bharatanātyaśāstra , que reconeixia set graus en l’escala sa, ri, ga, ma, pa, dha i ni , que comprenen 22 intervals d’un quart de to, aproximadament els śrutis En aquesta època es fixen els rāga o tipus modals, que posteriorment hom classificà…

No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música

Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna segles IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del segle XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus i després en…

El cafè del Congo Crobusta , conreat sobretot al Congo i al Sud-est asiàtic, és un arbre força alt i vigorós, singularment resistent a l’atac d' Hemielia El cafè de Libèria Cliberica , conreat a les costes occidentals de l’Àfrica equatorial, és ja un arbre de gran talla particularment productiu

Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner…

Originari de la Xina, el Japó i Taiwan, ara és àmpliament conreat en terrenys rics i humits, a l’Àfrica, a la costa mediterrània, a Florida, etc Totes les parts del vegetal tenen abundants cèllules secretores, un producte de les quals és la càmfora, que s’acumula principalment a les fulles i a les branques joves, d’on hom l’extreu per destillació Pel seu bell aspecte, és també un arbre molt conreat en jardineria

És el nucli principal de la música indonèsia i ha influït sobre els costums musicals de les illes properes música balinesa Probablement provinent de la Xina, empra dues escales musicals la pentatònica o slendro i l’heptatònica o pelog La formació orquestral és, com a la resta de l’arxipèlag, el gamelan, i la música va unida sovint a les danses, no tan elaborades com les balineses, i a les representacions teatrals amb persones o amb titelles de fusta o de cuir wajang Modernament hom ha creat a Solo el conservatori Karawitan per a estudis musicals

Originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat, s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia, Florida, etc, on és plantat pels fruits i també per la fusta, densa, elàstica i resistent, emprada per a fer llançadores, bastons de golf, i en torneria És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques Les principals varietats de caqui conreades són la kostata , la tomaya , l' hatchia i la ferreira

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre