Resultats de la cerca

Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord

En són excepcions la declaració de consentiment del qui ho pot autoritzar, i els casos que preveu la llei, com ara la declaració de les malalties infectivocontagioses, de ferides per armes de foc, d’avortaments, etc En un procés són eximits de prestar declaració quan hom preveu que pugui comprometre l’existència del secret professional

Del llinatge reial dels Jagiełło, era fill de Casimir IV Fou gran duc de Lituània 1492-1506, país que uní a Polònia en ésser-ne elegit rei L’any 1505 concedí a la noblesa un privilegi important Nihil novi segons el qual el rei no podia promulgar cap llei sense el consentiment de la dieta

Fill de Guillem I i d’Adelaida Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat Es casà amb Estefania de Provença Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu

El Consell General andorrà aprova la llei per la qual tots els ciutadans són potencialment donants d’òrgans a la seva mort si prèviament no han deixat constància del contrari o si els familiars no s’hi oposen Amb aquesta llei, Andorra s’uneix a l’anomenat presumpte consentiment aprovat per primer cop a l’Estat espanyol 1979 i adoptat per altres estats europeus posteriorment

Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori

Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac

El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II

La primera notícia del castell data del 1228, any en què la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà arribà a una concòrdia amb els habitants de la vila, els quals hi havien construït un castell sense el consentiment de la comtessa Aquesta es comprometé a protegir els béns dels vilatans sempre que li lliuressin la potestat del castell i va rebre com a compensació 400 sous de morlà