Resultats de la cerca

Fill de Domènec Giménez i Botey , fins l’any 2004, any de la seva jubilació, fou cap dels arxius de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, des d’aquest càrrec, promogué la recuperació i restauració d’un gran nombre de films rodats a Catalunya, d’entre els quals les cintes de Segon de Chomon Expert en química del revelatge, fou un impulsor de l’associació Cinema Rescat, creada el 1996, per a la recuperació de cintes, de la junta directiva de la qual fou membre, i que promogué també el Festival Memorimage de Reus, que dirigí entre el 2006 i el 2009

Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix

Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà

Comte Apponyi Vicecanceller 1844 i director de la cancelleria d’Hongria 1846-48, per l’oposició que mostrà a les reivindicacions nacionals que motivaren la revolta del 1848, esdevingué impopular L’any 1859 formà part del consell d’estat austríac Fou president de la cambra dels nobles 1861, càrrec que dimití el 1864 Elegit diputat 1865, secundà la política pactista de Deak 1867

Es formà a la Universitat de Barcelona i a la New School for Social Research de Nova York El 1996 entrà a formar part del grup d’estudis sobre televisualitat del Media Studies Program de la New School Nova York Ha estat comissari de diverses exposicions i organitzador de jornades de debat sobre les noves formes de producció artística, realitzades en diverses entitats Collabora regularment en revistes i diaris de Catalunya “Acción Paralela”, “Avui”, “El Temps”, “La Vanguardia” i internacionals “Parachute” i “Art Monthly” Imparteix cursos d’estudis de cultura visual a la Universitat de…

Com a secretari d’estat a les colònies 1866-67 promogué la llei British North America Bill de què derivà la creació del Dominion del Canadà 1867 Posteriorment, des del mateix càrrec 1874-78, intentà de crear al sud d’Àfrica un estat federal sota control anglès En 1885-86, com a lloctinent d’Irlanda, entrà en negociacions amb el polític irlandès Parnell, la qual cosa li valgué dures crítiques d’Anglaterra

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

Successor d' El Suplemento de Barcelona , fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de La Opinión , fou resultat de la fusió amb La Opinión Imparcial Començà a sortir l’1 de gener de 1899 i continuà fins el 1901 L’any 1900 acceptà de publicar la Setmana Catalanista , com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’hi havia de publicar

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia

Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica…