Resultats de la cerca
Es mostren 1143 resultats
etapa d’Arévalo
Prehistòria
Segona fase de la cultura de Kaminaljuyú (Guatemala), pertanyent a les cultures arcaiques d’Amèrica Central.
Ha estat datada a l’any 1200 aC i s’hi troben les plataformes i les piràmides de pedra que poden ésser considerades l’embrió de l’arquitectura de les grans civilitzacions de les diverses comunitats americanes
aigües històriques
Transports
Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment han estat considerats com formant part del territori d’un estat determinat.
A causa de llur configuració no poden ésser considerades com a aigües interiors Normalment, es tracta d’embocadures de rius, d’espais entre illes o entre aquestes i la costa, badies, etc Aquests espais gaudeixen d’un règim convencional
anàdrom | anàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que des del mar es van a reproduir als rius o a les llacunes litorals.
Per extensió, són considerades parcialment anàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües menys profundes o costaneres, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part superior dels rius per fresar
orfebreria
orfebreria Arqueta d’argent daurat decorada amb motius florals, típicament califals, pertanyent a Hisam II de Còrdova i conservada a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l’or.
Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals
cau del Duc
Cova
Nom donat a cadascuna de les dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als termes municipals de Torroella de Montgrí i d’Ullà (Baix Empordà).
Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H de Lumley i E Ripoll a classificar-los com a mosterians
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
condrita carbonàcia
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Condrita que té una matriu amb matèria orgànica i, de vegades, aigua.
Representen menys del 5% del total de condrites caigudes a la Terra, però són considerades el tipus més important perquè es pensa que transportaren quantitats significatives d'aigua i matèria orgànica a la Terra Els cossos progenitors de les condrites carbonàcies són els asteroides de tipus C
deportació
Dret penal
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpolis, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treballs forçats.
Aplicada a pesones considerades socialment perilloses, hom l’ha feta servir sovint amb finalitats polítiques Coneguda ja a l’imperi Romà, fou practicada, especialment al segle XIX, per Anglaterra, França i Rússia, servint-se de llurs colònies Avui és poc utilitzada El codi penal espanyol no la recull
poble de contribució
Història
A l’Antic Règim, lloc o vila que gaudia del dret del carreratge, adquirint el veïnatge de la ciutat reial, a la qual estava vinculat, amb tots els seus privilegis i llibertats.
Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida
pària
Història
Sociologia
Nom que a l’Índia hom dóna a la persona que no pertany a cap casta.
Classificats pels antics texts bramànics en maleïts, excomunicats i rebutjats, els darrers, dividits en diversos grups, no podien participar en cap acte religiós, eren exclosos per sempre de la societat i obligats a ocupar-se de les tasques considerades deshonroses Els dos grups restants podien tornar a la casta, per expiació