Resultats de la cerca

De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble

Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…

S'inicià amb contes d’un lirisme emocionat que evoquen el paisatge de la Transsilvània natal i les experiències que l’autor hi visqué a la seva infantesa En les obres posteriors, especialment en les novelles, enfoca qüestions del comportament humà, condicionat per la moral i el poder Malgrat l’habilitat tècnica i la varietat estructural, les seves creacions resten fidels al realisme Cal destacar-ne Farkasok a Küszöbön ‘Llops al llindar’, 1961, contes, Az ötödik pecsét ‘El cinquè segell’, 1963, novella, Húsz óra ‘Vint hores’, 1964, novella reportatge, Az áruló ‘El traïdor’, 1966, novella curta…

Collaborà estretament amb el seu germà Muḥammad 1892-21 És notable la seva contribució a la creació de neologismes en l’àrab contemporani Autor de novelles, d’obres d’assaig i de teatre, destacà per la seva vasta producció de contes al-šayḫ ǧum'a wa-agāṣ iṣ uḫra ‘El xeic Gum'a i altres contes’, 1925, Tamraḥinna ‘aǧab , 1958, etc

Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon

Revalorà la literatura popular —contes de fades, cançons, etc— i, en collaboració amb Achim von Arnim, en féu una recopilació poètica Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 És autor de contes, Geschichte vom braven Kasperl und dem schönen Annerl Història del valent Kasperl i de la bonica Annerl’, 1817, i del conjunt de proses líriques Romanzen vom Rosenkranz ‘Romanços del rosari’, 1810, etc

Descriví el creixement tumultuós del capitalisme a l’Ural Ural’skikh rasskazakh , ‘Contes de l’Ural’, 1889, la ruïna del poble a mans del capital, la influència corruptora dels diners dins la vida familiar i la descomposició moral Escriví Čerti iz žizni Pepko ‘Trets de la vida de Pepko’, de caràcter autobiogràfic, i Alenuskiny skazki ‘Contes d’Alena’, 1894-97, molt populars entre els infants

Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943