Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Niccolò Semitecolo
Pintura
Pintor italià actiu a Pàdua i Venècia entre el 1353 i el 1370.
Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367
Pere Berneç
Arts decoratives
Argenter, possiblement anglès, actiu a València i al Principat entre el 1345 i el 1399.
Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358
Paolo Veneziano
Pintura
Pintor italià.
Es formà dins la tradició bizantina i fou a Venècia un dels principals representants d’aquesta tendència davant la influència de l’obra de Giotto a Pàdua És autor de la Coronació de la Mare de Déu la versió del 1324 a la National Gallery de Washington i la del 1538 a la collecció Frick de Nova York, de la Dormició de la Mare de Déu Museo Civico, Vicenza
Sano di Pietro

El casament del comte Sanseverino , de Sano di Pietro
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Ansano di Pietro de Mencio, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450
Pere Fèlix de Salazar i Andreu
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del governador del castell d’Eivissa Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler, i per això fou empresonat i emigrà Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial De filiació filipista, publicà una relació, en castellà, en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V Guerrero Adonis , Palma s d 1702 i una Vida y muerte de Ramon Llull Palma 1702
,
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola
Història
Tercer senyor de la baronia d’Híxar en vida del seu pare Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra, en entrar aquest en religió (1319).
Menor d’edat, el rei l’encomanà a l’infant Joan, arquebisbe de Toledo 1320 Fou cap d’un estol que anà a reforçar les tropes de l’infant Alfons de Sardenya 1324 A la coronació d’aquest Alfons III, fou armat cavaller 1328 Lluità contra els bàndols dels Cornell i els Alagó i, en fer-se la pau, es casà amb Teresa d’Alagó, la qual vivia encara el 1336
Francesc Artau
Arts decoratives
Orfebre actiu a Girona als segles XIV i XV.
En 1389-90 formà part del consell municipal de Girona L’any 1416 féu les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó És autor de la custòdia d’or de la seu gironina 1430-38, obra mestra de l’orfebreria gòtica catalana Hom li atribueix amb molt de fonament l’arqueta reliquiari de Sant Martirià, d’argent daurat Banyoles, antic monestir de Sant Esteve
Ferrando Pérez Calvillo
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, jurista i cardenal.
Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques
ciutat lliure
Història
Títol de set ciutats de l’imperi romanogermànic: Basilea, Colònia, Espira, Estrasburg, Magúncia, Ratisbona i Worms.
Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939
Joan Daurer
Pintura
Pintor, documentat a Mallorca en 1358-74.
És el primer pintor de l’escola mallorquina del qual es conserva una obra signada, la taula de Santa Maria la Major 1373, parròquia d’Inca decorà la capella de Sant Miquel Arcàngel, de Muro 1374, pintures no conservades Hom li atribueix una Coronació de la Mare de Déu Inca, Museu Diocesà i una Mare de Déu amb nen Santa Maria del Camí, casa de la vila Influït per Ramon Destorrents, encara té les característiques del gòtic lineal