Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Xinxiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És un important centre de producció cotonera i d’indústria tèxtil Nucli important de comunicacions, és situada a l’inici de la navegació del Wei He, que arriba fins a Tianjin, i a través d’un canal canal de la Victòria del Poble ateny el Huang He, del qual regula l’aigua
Armentières
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, vora el riu Leie.
És famosa des de l’edat mitjana per l’artesania del lli, indústria que encara perdura, juntament amb la tèxtil cotonera i la del jute Altres activitats a destacar són la construcció de maquinària, la caldereria i la indústria cervesera a l’àrea circumdant destaca l’agricultura, essent el lli un dels principals conreus
Manuel Bertrand i Mata
Industrial, fill d’Eusebi Bertrand i Serra.
Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil 1946-1963 i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera 1959 i de SECEA Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano
Khulna
Ciutat
Capital de la divisió administrativa de Khulna, Bangladesh, en el riu Bhairab.
Important port fluvial, mercat i centre comercial, és ben comunicat amb les principals ciutats del delta del Ganges Situada 5 km al sud de la ciutat, a la vora del riu Kāzibacha, hi ha installacions de construcció naval Té indústries de jute, olis, tèxtil cotonera, paperera i de la fusta, i instituts superiors associats a la Universitat de Rājshāni
Little Rock
Ciutat
Capital de l’estat d’Arkansas, EUA.
Situada a la riba dreta del riu Arkansas, a l’E dels monts Onachita La població experimentà un creixement superior a l’àrea metropolitana que a la ciutat Centre comercial i nucli industrial indústria alimentària, tèxtil cotonera i de la fusta Té jaciments d’alumini Port fluvial Té universitat, fundada el 1927, i el Philander Smith College, fundat el 1877
Les sis societats anònimes creades entre el 1847 i el 1855
Societats anònimes dedicades a la filatura creades entre 1847 i 1855 Entre 1847 i 1855 es crearan sis societats anònimes dedicades totes elles a la filatura i el tissatge del cotó Durant el mateix període se’n constituiran tres més —L’Auxiliar de la Indústria 1853, L’Aprestadora Espanyola 1853 i La Manufacturera de Cardes 1855—, també vinculades a la indústria cotonera Per a valorar aquest fet, només cal avançar que, després d’elles, la primera anònima cotonera que es constituí fou la Successora de Fabra i Portabella el 1884 És a dir hauran de passar trenta anys sense que un altre projecte…
Changzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina.
Antic centre comercial de productes agrícoles, s’hi desenvolupà la indústria tèxtil cotonera en 1920-30 Actualment és el principal centre tèxtil de Jiangsu Altres indústries són l’alimentària, farineres, arrosseres i productores d’oli Des del 1958 és també un centre de la metallúrgia pesada, amb fàbriques de vagons, motors, transformadors, generadors, i altra maquinària per a l’agricultura i el tèxtil És unida per un canal navegable a Xangai
Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial creada a Barcelona el 1842 per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Munts i Josep Sugranyes.
S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars
Jiujiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangxi, Xina, a la regió del Centre-sud.
Port fluvial en el Iang-Tsé, en la seva confluència al llac de Poiang, exporta productes agrícoles com gra, cotó, rami, te i d’altres Té dipòsits de coure a les muntanyes de l’oest La industrialització és recent i comprèn indústria tèxtil cotonera, tallers de construcció de maquinària i motors, plantes d’extracció d’olis i molins arrossers En construcció hi ha centrals hidroelèctriques a les muntanyes de Lu Shan i al Xiu Shui
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854 reaccions…