Resultats de la cerca

En la reunió de la Junta de Seguretat el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, acorden integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d'Intelligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat CITCO, demanda que va prendre força especialment arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils de l'agost de 2017 En la reunió també es tracta sobre la polèmica dels llaços grocs a l’espai públic

Un tribunal de Frankfurt processa per genocidi un membre de l’anomenat Estat Islàmic El presumpte autor del crim, un comandament de l’organització terrorista de la qual posteriorment va desertar, va esclavitzar una nena yazīdí fins a deixar-la morir de set en un camp de presoners de Fallujah l’any 2015 El 2019 la dona alemanya de l’acusat va ser jutjada per un tribunal de Frankfurt pel mateix cas

Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787

Maulama Akonjee, un imam nascut a Bangladesh, i el seu ajudant són morts a trets en una mesquita, l’Al-Furqan Jame Masjid de Queens, al veïnat d’Ozo Park d’aquest barri Després de l’assassinat es convoquen concentracions de protesta pel que es considera un crim incitat per l’odi religiós Tanmateix, el presumpte autor, un home d’origen hispà anomenat Oscar Morel, nega haver disparat i les investigacions no aclareixen el mòbil de l’atemptat

Fill del dictador Omar Torrijos Membre del Partit Democràtic Revolucionari, l’any 1999 n'esdevingué secretari general En les eleccions presidencials del 2004, obtingué una victòria important, que el menà a la presidència, des d’on impulsà uns plans de lluita contra la pobresa i l’atur Malgrat això, l’ampliació del canal i els programes per a lluitar contra la corrupció i el crim organitzat eren els problemes més importants heretats per la seva administració

Doctor en dret civil per la Universitat de València Alcalde major de Gandia i, més tard, de València, i finalment alcalde del crim de l’audiència valenciana És autor d' Arte histórica y legal de conocer la fuerza y uso de los derechos nacional y romano de España 1747, que fou controvertit per Gregori Maians, Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas 1752 i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas 1755

Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur