Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de…

La pèrdua de les molècules d’aigua provoca la ruptura del reticle, i els cristalls es recobreixen d’una pàtina pulverulenta En mineralogia els cristalls poden reaccionar amb algun component de l’aire i es pot produir també eflorescència

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en…

Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial La separació pot…

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos fins i tot d’un pes superior a 100 kg També es presenta en masses de gra fi o gruixut La seva densitat oscilla entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor Té un esclat de vidre És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc Hom el pot trobar a…

La condrocalcinosi és una malaltia articular crònica que s’esdevé a conseqüència d’un excessiu dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic al cartílag articular Bé que se’n desconeix la causa, hom pensa que hi podria haver una predisposició genètica a patir-ne, perquè sovint en unes mateixes famílies hi ha diverses persones que en són afectades Igualment, es considera que podria ésser secundària a diverses malalties metabòliques o endocrinològiques com ara la gota, l’hipotiroïdisme, l’hiperparatiroïdisme o l’hematocromatosi, que sovint es presenten acompanyades de condrocalcinosi…

Mineral de la subclasse dels nesosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic en cristalls d’hàbit prismàtic Té dues macles cruciformes molt característiques en una els cristalls es tallen en angle recte creu de Bretanya i en l’altra formen un angle d’uns 60° creu de Sant Andreu És un mineral de color marró, té lluïssor resinosa, duresa 7 i densitat 3,7 Es troba en roques metamòrfiques de grau mitjà

Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc

Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X

Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100…