Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Pablo Berger

Pablo Berger
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
El 1988 dirigí Mamá , un curtmetratge que li permeté estudiar becat per la Diputació Foral de Biscaia a la Universitat de Nova York Un cop doctorat, fou professor de direcció a la New York Film Academy Parallelament realitzà curtmetratges, videoclips i films publicitaris El 2003 estrenà el seu primer llargmetratge, Torremolinos 73 , al qual seguí, el 2012, Blancanieves , una pellícula basada en el conte dels germans Grimm, muda i en blanc i negre, premiada al Festival de Sant Sebastià 2012 i que obtingué deu premis Goya, un dels quals a la millor pellícula i al millor guió del…
Miquel Joseph i Mayol
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Treballà com a impressor i es dedicà també al cinema Fundà el “Diari de Granollers” i la “Revista de la Llar” Rodà i estrenà dos curtmetratges, sobre Joan de Serrallonga i Elx, respectivament Publicà, de jove, la novella Un adolescent fet home Vinculat a la Generalitat —fou membre del Comitè de Cinema 1936—, s’exilià el 1939 i residí a Colòmbia, a Xile i a Panamà Tornà uns quants anys a Catalunya, on publicà Iberoamèrica, continent de l’esperança 1969, La impremta del meu pare El regionalisme a la comarca 1970, El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Societat autònoma fundada a Barcelona el 1975 per professionals i industrials del cinema català amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica als Països Catalans.
La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la…
Walerian Borowczyk
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les…
Julio Medem
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
S’inicià en el cinema com a director de curtmetratges amb El ciego 1976, Patas en la cabeza 1985 i Las seis en punta 1987, entre d’altres El 1991 dirigí el seu primer llargmetratge, Vacas , i, posteriorment, La ardilla roja 1993, Tierra 1996, Los amantes del Círculo Polar 1998 i Lucía y el sexo 2001, Caótica Ana 2006, Habitación en Roma 2010, Ma, ma 2025, El árbol de la sangre 2018 i 8 2025 L’any 2003 tornà al documental amb La pelota vasca , una anàlisi sobre la situació política basca que generà controvèrsia per l’oposició dels sectors afins al PP i a l’Associació de Víctimes…
Joaquim Agustí i Peypoch
Cinematografia
Distribuïdor.
Treballà a l’empresa paterna dedicada al comerç exterior Després de la guerra civil de 1936-39, s’inicià com a productor de curtmetratges i importador i exportador de films Installat a Madrid des del 1934, constituí la distribuïdora Astoria Films, i dirigí també la Nueva Films 1945 Fou vocal de la Comissió Mixta d’Empreses Distribuïdores i Exhibidores 1943-46, càrrec que alternà, fins el 1950, amb el de vocal del Sindicat Nacional de l’Espectacle, primer amb caràcter provincial per Madrid i després estatal El 1955 ocupà la direcció de CEA Distribución Cinematogràfica, càrrec per…
Steve McQueen
Cinematografia
Artista plàstic i director cinematogràfic britànic.
De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years…
Jean Cayrol
Literatura francesa
Escriptor francès.
Predecessor de Samuel Beckett i del “nouveau roman” La seva obra inicial s’inserí en l’estètica surrealista per passar, posteriorment a ésser més intimista i basar-se en les seves vivències personals En poesia escriví Le hollandais volant 1936, Poèmes de la nuit et du brouillard 1945, Poésie-Journal 1969-80, Poèmes clefs 1985, etc En el camp de la novellística, entre d’altres, és autor de Je vivrai l’amour des autres 1947-50, Le froid du soleil 1963, Histoire d’une prairie 1969, Histoire de la mer 1973, Histoire du ciel 1979, Exposés au soleil 1980, Une mémoire toute fraîche 1984 Escriví…
Dino Risi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César, Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988, Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i…
Edward Curtis
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
La seva passió pels indis el portà a projectar la documentació de les formes de vida tradicionals dels indis nord-americans abans que no desapareguessin completament, amb fotografies, gravacions de músiques tradicionals i alguns curtmetratges documentals Aconseguí convèncer el magnat James Pierpont Morgan perquè patrocinés aquesta gran empresa Durant vint-i-cinc anys viatjà fotografiant, filmant i gravant músiques, i fent campanya en favor dels indis El 1930, víctima d’una malaltia nerviosa, abandonà el seu projecte i provà sort, amb poca fortuna, com a buscador d’or Entre les…