Resultats de la cerca
Es mostren 10656 resultats
Joan de Déu
Cristianisme
Nom que prengué en religió Juan Ciudad.
Havent fet vida de soldat, canvià sobtadament de conducta Pel consell de sant Joan d’Àvila i protegit pel bisbe de Granada, es dedicà a la cura de malalts i necessitats Els seus seguidors es constituïren com a congregació religiosa, un cop ell mort hospitalari de Sant Joan de Déu La seva festa se celebra el 8 de març
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
La família Deu
Pintura
Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern, Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps
voluntat de Déu
Cristianisme
Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
treva de Déu
Història
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més…
ira de Déu
Bíblia
Expressió antropomòrfica, equivalent a les de còlera o indignació divina, que indica la no-impassibilitat i el judici condemnador de Déu envers el pecat i la condemnació a què es lliuren els qui s’hi afermen, en contra de la força de l’Esperit.
judici de Déu
Història
Institució medieval consistent en proves diverses, a les quals hom sotmetia un acusat o les parts litigants per establir-ne la culpabilitat, per saber qui deia la veritat o qui tenia raó.
Venien del dret germànic l’Església n'admeté l’ús durant l’edat mitjana, i les reprovà després a causa de llur evident temeritat teològica