Resultats de la cerca

Fill dels primers marquesos de Cerdanyola, Feliu de Marimon i Jerònima de Corbera-Santcliment, fou, com tots els seus germans, un decidit partidari de Felip V, fins al punt que escriví una Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a subsistir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l’exili per austriacista Morí en fama de santedat Els jesuïtes Codorniu i Pratdeseba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació

Fill de Huitzilihuitl , el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, en successió del seu oncle Itzcoatl , continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament Fou succeït pel seu fill  Axaiacatl

Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren…

Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muḥammad quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abū Ya’qūb Yūsuf Amb l’esquadra capturada a Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn , substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrīqiyya i entrà a Bugia 1184, després de nomenar regent de les illes el seu germà Ṭalḥa Mentrestant, Ibn Ruburṭayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muḥammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Manṣūr

Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948

Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881

Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del s XIII, un dels edificis més antics de la ciutat l’església ha estat reformada diverses vegades, on encara resideixen Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort

Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans