Resultats de la cerca

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs

El seu esperit general és la dedicació a l’estudi psicològic de l’home, que actua a l’esfera econòmica sota la influència de diferents mòbils, econòmics o d’una altra classe Aquest mètode ha estat utilitzat particularment en l’estudi del problema del valor teoria subjectiva i pot trobar-se en molts autors, àdhuc antics Però en un sentit estricte el nom d’escola psicològica escau a la dita escola de Viena

Els símptomes que suggereixen l’existència d’aquest trastorn són una gran preocupació per la qualitat dels aliments, l’intent per controlar la procedència de tots els aliments i els recipients utilitzats per a la seva elaboració, una àmplia dedicació en la planificació de la dieta, l’aparició de sentiments de culpabilitat quan es creu haver fet transgressions alimentàries, etc Totes aquestes actituds poden conduir a l’aïllament social de la persona

Després d’estudiar al seminari de Mallorca, fou ordenat de sacerdot el 1905 Exercí a la seu de Palma fins el 1950, i combinà aquesta dedicació amb l’escriptura d’obres teatrals, no publicades, i de poemes, alguns aplegats en volum i altres apareguts en la premsa de l’època Durant la guerra civil de 1936-39 se significà a favor dels feixistes amb poemes en català i en castellà publicats a “Correo de Mallorca”

Compaginà la tasca compositiva amb la dedicació a l’assaig musical També és autor de diverses traduccions, entre les quals cal recordar la versió francesa del Faust de JW Goethe i de diverses obres de R Wagner L’arqueologia era una altra de les seves passions, i la qualitat dels seus estudis li valgueren un lloc de conservador al Museu del Louvre Entre tota la seva obra compositiva destaca el poema simfònic Merlin l’enchanteur

Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números

Entre les seves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Colònia, fou un gran estudiós de temes d’onomàstica, singularment de la península Ibèrica Os nomes de santos tradicionais hispânicos na toponímia peninsular 1950, Hispano-gotisches Namenbuch 1970, en collaboració amb Dieter Kremer, i Zum Ursprung des Namens Katalonien 1978, amb especial dedicació al galaicoportuguès Os nomes germânicos na toponímia portuguesa 1937 i Miscelânea d’etimologia portuguesa e galega 1948 Fou membre de l’Acadèmia Gallega i de la Portuguesa