Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Jordi Fraginals
Literatura catalana
Protagonista de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.
Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions…
Della Scala
Llinatge gibel·lí d’origen obscur que regí Verona als ssXIII i XIV.
Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’…
Alícia Marcet i Juncosa
Historiografia catalana
Historiadora.
L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…
,
Institut Industrial de Catalunya
Entitat defensora del proteccionisme, fundada el 23 de juny de 1848 per Joan Güell i Ferrer, per tal d’evitar el caràcter massa oficial de la Junta de Fàbriques.
Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts— Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público , que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna 1848, d’Illas i Vidal, i l' Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra 1868 El 1862 organitzà a…
Mercedes Sosa
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant argentina Haydée Mercedes Sosa.
De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…
Liga Patriótica Española
Partit polític
Formació de combat existent a Barcelona entre novembre de 1918 i febrer de 1919, constituïda per jaumins obreristes, mellistes i d’altres sectors partidaris d’un exacerbat nacionalisme espanyol, amb un clar suport dels oficials de la guarnició de la ciutat i d’alguns sectors policíacs.
Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a finals de segle…
Pakistan 2018
Estat
Al juliol, Imran Khan, antiga estrella del criquet i ara líder del partit Moviment per la Justícia PTI, Pakistan Tehreek-e-Insaf, va proclamar-se guanyador de les eleccions legislatives del Pakistan Després d’anys com a espectador de luxe de la política partidista, i gràcies a la seva promesa –encara que poc clara– d’erradicar la pobresa i la corrupció, Khan va rebre la confiança d’un electorat cansat del joc partidista de les elits i a la recerca d’alternatives La campanya electoral va estar marcada per la intervenció a l’ombra de l’exèrcit –al qual tots assenyalen com el veritable àrbitre…
Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez
Literatura
Escriptora, periodista i política.
Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País , El Periódico de Catalunya i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…
,
Cristina Fernández de Kirchner

Cristina Fernández de Kirchner
© Presidencia de la República Argentina
Política
Política i advocada argentina.
Llicenciada en dret per la Universitat de La Plata 1979, on conegué Néstor Kirchner , amb qui es casà, inicià la militància política a les files del peronisme Elegida membre de la Cambra dels Diputats de Santa Cruz 1989 i 1993, el 1995 formà part del Senat nacional representant Santa Cruz, càrrec per al qual fou reelegida l’any 2001 Membre de la Cambra dels Diputats des del 1997, el 2005 esdevingué senadora de la província de Buenos Aires com a representant del Frente para la Victoria, una escissió del Partido Justicialista que es convertí en l’organització hegemònica del peronisme Quan…