Resultats de la cerca

Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat…

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación…

Es vinculà a aquest esport el 1965 com a delegat i membre de la junta directiva del Casal de Vilafranca i un any després es convertí en entrenador Seguí en el càrrec quan el 1970 la secció d’hoquei del Casal s’escindí i es fundà el Club Patí Vilafranca, amb el qual el 1979 assolí l’ascens a la divisió d’honor, però la temporada següent deixà la banqueta Després d’una breu etapa com a membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge 1983-85 i com a entrenador dels equips del collegi Sant Ramon, tornà a la directiva del CP Vilafranca, i en fou president 1987-91…

Jugà fins a divuit anys a l’Hospitalet Es passà a l’arbitratge i el 1986 feu el salt a la màxima categoria al costat de Vicenç Bretó, amb el qual formà la millor parella d’àrbitres de la història de l’handbol català i una de les més reconegudes en l’àmbit internacional També arbitrà durant cinc anys a la Lliga Asobal al costat d’un altre collegiat català, Ramon Iniesta Dirigí partits dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, de tres Campionats del Món 2001, 2003, 2007 i quatre d’Europa 2002, 2004, 2006, 2008 En aquest últim campionat, arbitrà la final També dirigí sis finals de…

El 1948 fundà la secció d’atletisme del Grup Cultural i Recreatiu la Seda, empresa on treballava, mentre competia amb el Club Atlètic Laietània de Mataró en proves de fons i cros principalment L’any 1960 deixà el Laietània per a ser entrenador, delegat i atleta de la Seda També fou regidor d’esports a l’Ajuntament del Prat Dirigí un grup de marxadors que aconseguiren nombrosos èxits internacionals durant els anys vuitanta En destacaren els olímpics Josep Marín, Manuel Alcalde, el seu fill Jordi subcampió en els Jocs de Moscou el 1980 i Daniel Plaza or en els Jocs de Barcelona el…

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès 1980-89 Es proclamà campió de Catalunya B en una ocasió Participà dues vegades en torneigs internacionals de lluita formant part de l’equip català Compaginà la competició amb les tasques com a delegat del club Fou el promotor del Trofeu Graciano Cuesta Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Lluita 1989-95, des d’on proposà la creació del Trofeu Dues Catalunyes i del Trofeu Antonio Asensio, i la presidència 1995-99 Collaborà amb la Generalitat de Catalunya en el projecte de creació de la secció de lluita del Centre…

Fill de Víctor Grífols i Lucas Llicenciat en ciències empresarials per la Universitat de Barcelona, el 1973 s’incorporà a l’empresa familiar d’hemoderivats, Grífols , de la qual fou director d’exportacions i de vendes Succeí el seu pare com a conseller delegat el 1987 i continuà l’expansió començada pel seu pare, que convertí la companyia, gràcies a la implantació internacional i a l’adquisició o a la participació en empreses del sector, sobretot als Estats Units, en una de les primeres a escala mundial Des del gener del 2017, que el seu fill Víctor Grífols i Deu Barcelona 1976…

Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank  1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société…

A partir de mitjan s XIV aquest terme tendí a substituir el de procurador, fins al punt de suplantar-lo del tot A Aragó fou anomenat regent l’ofici de la general governació , i al Principat, als regnes de València i de Mallorca i a Sardenya, portantveus de general governador, governador general o simplement governador Aquest càrrec fou instituït, sembla, a Sardenya el 1323 per l’infant Alfons, i s’anà generalitzant als altres estats de la corona a partir del 1344, que foren creats governadors a les governacions de Saragossa, Serrania, Osca, Barcelona, Lleida, Girona, comtats de Rosselló i…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es vinculà des dels anys seixanta al món del llibre a través d’Edicions 62, editorial de la qual fou assessor financer 1971, gerent 1972 i conseller delegat 1987 Tingué també càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano Cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana 1978-82, delegat a Catalunya del Centro Español de Derechos Reprográficos CEDRO 2000-08, del 1996 al 2011 fou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya En l’àmbit esportiu destacà com a…