Resultats de la cerca

L’any 1971 disputà la seva primera cursa a Cullera i quedà segon El 1973 puntuà per primer cop en un Gran Premi del Mundial, al circuit del Jarama Disputà diverses proves internacionals a Barcelona, com el primer Gran Premi Internacional Banc Condal 1973, les 24 Hores de Montjuïc 1974 i el Gran Premi d’Espanya 1976 El 1977 fitxà per Bultaco L’any 1983 fitxà per Derbi i apadrinà un jove Jorge Martínez Aspar El 24 d’abril de 1984 tingué un accident mentre feia unes proves al polígon industrial de Martorelles i s’hagué de retirar de les competicions En el seu palmarès consten dos Campionats del…

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

El motociclisme s’inicià a Anglaterra a l’inici del s XX, i tingué com a primera manifestació la celebració, a l’illa de Man, del primer Tourist Trophy 1907 Actualment, hom pot classificar les diferents proves motociclistes en cursa de velocitat generalment en circuit, cursa de pujada, proves de resistència i de regularitat i competicions sobre terreny accidentat en la doble modalitat de velocitat motocròs i d’habilitat trial Les normes de la Federació Internacional de Motociclisme FIM distingeixen tres categories turisme motocicletes de turisme de sèrie, esport motocicletes de turisme…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

El circuit pot ser a camp obert o tancat i sol estar format per desnivells, obstacles, rampes, rius, fang, sorra o pedres També es disputen curses a la platja S’utilitzen motocicletes especialment dissenyades per a aquesta pràctica esportiva, amb manillars llargs, parafangs separats i rodes amb tacs de goma Els pilots han de vestir casc, proteccions, cuirassa, faixa i botes Hi ha diferents disciplines, com el supercròs, que es disputa en un recinte tancat amb accidents del terreny artificials l’estil lliure FMX, que premia les acrobàcies i els salts efectuats pels pilots, també en recinte…

En categoria júnior, ja especialitzat en proves de velocitat, es proclamà campió de Catalunya 1989 de 80 cc i guanyà el Critèrium Solo Moto 1990 de 75 cc El 1990 entrà a l’equip de JJ Cobas de 125 cc i el 1992 passà al d’Aspar El 1994 debutà en el Campionat del Món de 125 cc, ja com a professional, amb l’escuderia TMR El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc i aconseguí la primera victòria en una cursa del Mundial, al circuit Óscar Gálvez de l’Argentina, i quedà tercer en el Mundial El 1997 debutà en 250 cc sobre una NSR, tot i que l’any següent tornà a 125 cc amb una Aprilia a l’equip…

Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó i Montseny…

Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…

Tot i que s’inicià en el trial, l’any 1986 guanyà el Critèrium Solo Moto de velocitat El 1987 fou tercer en el Campionat d’Europa en 80 cc i debutà en el Mundial amb la segona posició a Jerez pilotant una Derbi Al cap d’un any repetí posició en el títol europeu i quedà segon en el Mundial L’any 1989 guanyà el Mundial de 125 cc amb victòries als GP d’Austràlia, Espanya, Alemanya i Txecoslovàquia pilotant una J J Cobas Passà pels 250 cc per fer el salt ràpidament a 500 cc de la mà d’Honda Al juny del 1992 aconseguí la primera victòria en 500 cc al circuit d’Assen i acabà vuitè en la…

Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera En aquest darrer escenari les proves més habituals són els rallis i les pujades cronometrades Sobre terrenys accidentats offroad, es disputen proves d’enduro, motocròs i trial Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra Altres modalitats motociclistes són les minimotos curses en circuits asfaltats, els quads, els raids, el supermotard curses en circuits…