Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Joan Enric Escalas Bestard
Natació
Nedador.
Especialitzat en proves de mig fons i de fons, nedà al Club Natació Palma i al Club Natació Montjuïc Fou campió d’Espanya absolut en els 1 500 m lliure 1984, 1985 Participà als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on finalitzà desè en els 400 m lliure També participà en els 1 500 m lliure i en els relleus 4 × 200 m lliure Fou seleccionat, igualment, per al Mundial de Madrid 1986 i per als Campionats d’Europa 1983, 1985 En aquests últims fou sisè en els 400 m lliure i vuitè en els 1 500 m lliure
Antoni Díaz Méndez

Antoni Díaz Méndez
Museu Colet
Boxa
Boxejador conegut com Díaz II.
S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva
Josep Culí Clapera

Josep Culí
Ramon Claret / Joan Bert / © Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya / EuropeanaPhotography / CC BY-NC-ND
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona
Àngel Gallardo
Golf
Jugador de golf.
Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour
Sāmarrā’

Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
marquesat de Vilafranca do Bierzo
Història
Títol concedit a Castella, el 1486, a Luis Pimentel y Pacheco, fill del comte de Benavente, per la seva muller Juana Osorio y Bazán, filla del comte de Lemos, que era senyora de Vilafranca do Bierzo.
Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família, ara ducs de…
tinença d’Alcalatén
Història
Antiga jurisdicció senyorial, coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén.
Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles…
Miquel Biada i Bunyol

Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les dificultats de l’…
Martí Gispert Labarta

Martí Gispert Labarta
Massi Competició
Ciclisme
Ciclista de bicicleta tot terreny especialitzat en camp a través.
Començà a competir amb el Club BTT Llívia l’any 1994 Passà a categoria amateur el 1997 amb el Club Ciclista Banyoles, i guanyà la Challenge dels Països Catalans i la Copa Catalana sub-23 En l’àmbit estatal guanyà les primeres mànegues de la Copa d’Espanya de camp a través 1998 competint pel Klein-Buff i debutà al Campionat d’Europa L’any 2000, amb el Fina-Monty, guanyà la Copa Coronas, debutà a la Copa del Món i fou subcampió del món sub-23 Un cop superada una lesió d’espatlla l’any 2002, tornà per guanyar una màniga de la Copa Maxxis Internacional 2004 i fou desè a la general final de la…
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard s…