Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Jacques Champions de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Descendent d’una nissaga d’organistes notables, és considerat el precursor dels grans clavecinistes francesos Fou primer clavecinista de cambra de Lluís XIV després del 1655 la seva fama minvà i fou desposseït del càrrec 1662 Tingué nombrosos deixebles, entre els quals els Couperin, Jean-Henri d’Anglebert, Robert Cambert, etc Fou amic de Constantijn i de Christiaan Huygens el darrer formà part del grup dels Honnêtes Curieux, que conreà la música a París i que ell havia fundat Deixà, entre altres obres, diversos llibres de Pièces de Clavessin 1670
Andrònic III Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1328-41).
Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos
Pere Joan Girona i Trius
Comunicació
Publicista.
Es doctorà en dret 1897 i en farmàcia 1911 Participà en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Fou president 1928 de la Federació Agrícola Catalanobalear Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat 1924 És autor de novelles El meu amic Modest , 1933 i de tractats Vocabulari català d’agricultura i La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones Dirigí des del 1918 la Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Enric XII de Baviera
Història
Duc de Baviera (1156-81) i de Saxònia (Enric III) (1142-78).
Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194
taifa d’Alpont
Pont
Construcció i obres públiques
Petit regne de taifa, constituït al s XI per la família dels Banū Qāsim a la zona central interior del País Valencià, al voltant de la vila d’Alpont (Serrans).
Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid
El Tribunal Suprem inhabilita el jutge Gómez de Liaño
El Tribunal Suprem condemna a 15 anys d’inhabilitació el jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez de Liaño per haver comès de manera continuada el delicte de prevaricació com a instructor del cas Sogecable, és a dir, per haver dictat resolucions tot i ser conscient que eren injustes La sentència comporta que Gómez de Liaño sigui desposseït de la seva plaça a l’Audiència Nacional, i el 3 de novembre el Consell General del Poder Judicial aprova per unanimitat executar la sentència i decideix que Liaño perdi la seva condició de jutge de manera definitiva
Bernat d’Albí
Cristianisme
Cardenal occità.
Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne
ducat de Calàbria
Història
Títol del primogènit dels reis de Nàpols (i de les Dues Sicílies).
Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial
Pere II d’Arquer
Història
Noble occità.
Fill de Pere I i de Maria de Rasès, descendent de Sigisbert de Rasès Casat amb Leonor de Vernet, s'integrà a la Cort de Ramon VI de Tolosa L'any 1213, consta documentalment que formà part del seguici que acompanyà el comte de Tolosa en l'acte de vassallatge al rei Pere I el Catòlic Desposseït de la major part dels privilegis i les vinculacions que ostentava al Carcassès, el Rosselló i el Conflent, morí immolat a l'hivern del 1244 al castell de Montsegur El seu fill primogènit, Ramon I, buscà proteció en terres catalanes sota el comtat d'Empúries
Eduard Soler i Pérez
Història del dret
Advocat.
Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu