Resultats de la cerca

Nascut Charles Philip Arthur George, és fill de la reina Elisabet II d’Anglaterra  i de Felip Mountbatten , duc d’Edimburg Detingué els títols de Príncep de Galles 1958-2022, coronat el 1969, a més del de duc de Cornualla, comte de Chester i duc de Rothesay, entre d’altres El 1981 es casà amb lady Diana Frances Spencer , amb qui tingué dos fills, els prínceps Guillem i Enric Les desavinences del matrimoni produïren una crisi en la monarquia britànica Divorciat l’agost de 1996 de la princesa Diana, l’abril del 2005 es casà amb Camilla Parker-Bowles Londres, 17 de juliol de 1947 en…

Fill de Lleó VI , visqué un dels períodes més gloriosos de la història de l’Imperi A causa de la seva minoritat, s’encarregaren del govern de primer el seu oncle Alexandre i després la seva mare Des del 919 associà al govern el seu sogre Romà I Lecapè, el qual de fet detingué tot el poder Mantingué excellents relacions culturals amb ‘Abd-al-Raḥmān III i Otó I Molt més preocupat pels afers culturals que pels polítics, fou l’ànima del moviment enciclopedista que caracteritzà la dinastia macedònica Entre les seves obres cal esmentar, com a més importants i personals, una Vida de…

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i…

Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador extraordinari, en la…

Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta de Roma Lluità, amb…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya,…

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord…

Assolí notorietat al desembre de 1976, en segrestar el president del Consell d’Estat, Antonio María de Oriol, i el general Emilio Villaescusa La trajectòria posterior del GRAPO estigué envoltada de misteris i sospites de manipulació La policia detingué els principals membres dels GRAPO al febrer del 1977, però el grup continuà actuant Pel febrer del 1981 els presos del PCEr i els GRAPO començaren una vaga de fam que durà quatre mesos La dispersió dels presos del grup iniciada al juny del 1987, donà lloc a una vaga de fam, que es repetí al novembre del 1989 Al juny del 1995…

Estudià amb el seu pare i més tard al Conservatori Municipal amb Isidro Ragrena, Amadeo Roldán, César Pérez Sentenat i Manuel Mauri També realitzà estudis musicals a la Juilliard School of Music de Nova York, la School of American Arts a Fontainebleau i el Conservatori de París Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, l’Orquestra i l’Òpera de Praga, l’Orquestra i l’Òpera de Bratislava, i l’Orquestra del Ministeri de l’Interior d’Hongria, entre d’altres Fou el mestre de molts músics de jazz cubans El 1961 fou nomenat director del Teatro Lírico Nacional, i director de l’orquestra d’aquesta…