Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls molt petits i tabulars És de color groc a blanc grisós Té un esclat diamantí És força rar N'hi ha a Transsilvània i a Colorado

Mineral en cristalls aïllats o implantats, ròmbics, de color marronós o rogenc fosc i lluïssor adamantina Té una duresa de 5,5-6 i un pes específic de 4,1

Fase d’alta pressió de la sílice, formada a 450-800°C i a 38 atmosferes de pressió És originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits Hom l’anomena així en honor de Loring Coes, que la sintetitzà per primera vegada l’any 1953, a una pressió de 35 atmosferes Cristallitza en el sistema monoclínic És el mineral polimorf del quars de més densitat i és pràcticament insoluble en HF Hom l’ha trobada, juntament amb quars i vidre de sílice, en els porus dels gresos del cràter Meteor Arizona, EUA i en la caldera del Ries Kessel Baviera, Alemanya

Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina

L’interès general d’aquests compostos  rau en què poden convertir els contaminants, com el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre, en altres compostos que poden formar núvols i així ser eliminats, la qual cosa pot contribuir al refredament de la Terra i protegir-la de l’ escalfament

No és conegut en estat lliure, i les solucions aquoses d’àcid sulfurós contenen en realitat hidrats del diòxid de sofre SO 2 Hom en coneix, però, nombroses sals sulfit És obtingut per dissolució del diòxid de sofre en l’aigua o hidrolitzant halogenurs de sulfinil Aquestes solucions es comporten com un àcid relativament fort pK 1 =1,8 pK 2 =7, presenten caràcter reductor i són tèrmicament inestables i alliberen SO 2 per ebullició

L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre

L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a…