Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
midriasi
Oftalmologia
Dilatació excessiva o anormal de la pupil·la.
Rep diferents noms, segons l’origen de l’anormalitat Així, pot ésser espàstica per un espasme del dilatador de l’iris, espinal per una lesió del centre cilioespinal de Budge, paralítica per paràlisi del nervi motor ocular comú i traumàtica quan es trenca l’esfínter de la pupilla per una contusió de l’ull
Émile-Hilaire Amagat
Física
Professor de la facultat lliure de Ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences a partir del 1902.
Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions
bimbell
Construcció i obres públiques
Obra de rajola adossada a la paret, formant una espècie de petit sòcol inclinat per a protegir-ne de la pluja el junt amb un terrat o coberta.
Els anomenats bimbells de dilatació són formats amb dues peces, una de les quals resta unida a la paret formant teulada i l’altra és unida al terrat formant paret
minvell
Construcció i obres públiques
Rajola encastada al peu d’una paret, formant un lleuger pendent, que protegeix el junt constituït pel parament vertical i el sòl.
Hom parla de minvell de caixa o de dilatació quan entre el parament vertical i la solera hi ha una obertura contínua que permet la ventilació de la cambra d’aire inferior
calorímetre
Física
Aparell que mesura la quantitat de calor emesa o absorbida en un procés físic o químic.
Ho fa mitjançant l’augment de temperatura calorímetre no isotèrmic o la transformació física, generalment una dilatació o un canvi d’estat calorímetre isotèrmic , d’un cos de massa i calor específica conegudes, anomenat cos calorimètric
Willem Jacob Storm van’s Gravesande
Filosofia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i filòsof holandès.
Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande
opalinins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies incolores de 100 a 350 μ de longitud i que presenten un cos pla, cobert per nombrosos flagels curts.
Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…
Laringocele
Patologia humana
És anomenada laringocele una cavitat en forma de bossa ocasionada per protrusió de la mucosa de la laringe S’origina al ventricle de Morgagni, la zona de la laringe compresa entre les cordes vocals i les bandes o cordes vocals falses En aquesta zona es forma un plec de la mucosa, la dilatació de la qual origina la formació del laringocele La dilatació pot ésser deguda a un trastorn congènit o bé es produeix a conseqüència d’augments repetits de pressió en la zona, com els que s’esdevenen en tocar instruments de vent El sac pot fer prominència cap a la part superior de la laringe, a nivell de…