Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
muntatge
Electrònica i informàtica
Procés que resol les referències creuades entre diversos codis en llenguatge de baix nivell i crea a partir d’ells un sol codi executable.
El procés de resolució de les referències creuades també es coneix amb el nom d’edició d’enllaços L’enllaçat o muntatge estàtic empaqueta els diversos codis en un sol codi executable, i cal realitzar-lo només abans de la primera execució Per contra, l’enllaçat o muntatge dinàmic és realitzat, de forma automàtica, en cada nova execució Això permet, d’una banda, que cada vegada que hom executi un programa aquest utilitzi les darreres versions realitzades dels seus components, i de l’altra, que en cada execució utilitzi les eines específiques de l’entorn
Acció Monàrquica Catalana
Partit polític
Grup fundat el 1960 per exmembres de les Juventudes Monárquicas de Acción que defensava la monarquia del comte de Barcelona, Don Joan de Borbó.
Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà
sforzando
Música
Terme de dinàmica ('reforçant') que indica que una nota o un acord ha de ser més fort que l’anterior i que el posterior, sempre en una escala lògica de gradació del so, sense fer un canvi excessivament brusc.
Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota
pedogènesi
Geologia
Procés de formació d’un sòl.
En la formació i evolució d’un sòl intervenen tant processos fisicoquímics com biològics El material geològic, el clima, la vegetació i la fauna, la geomorfologia i el temps són els diversos factors que condicionen la pedogènesi El sòl que es forma sense que hi hagi hagut transport horitzontal de materials rep el nom de sòl autòcton si hi ha transport de materials, el sòl que es forma sobre aquests materials s’anomena sòl allòcton Es considera que un sòl és completament format quan es troba en equilibri dinàmic amb l’entorn
depressió atmosfèrica
Meteorologia
Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre 500 km i 2.000 km.
A la superfície constitueix un centre de convergència de vents que tendeixen a l’ascendència en altitud els vents circulen entorn de les isòbares, amb una direcció antihorària a l’hemisferi nord i horària a l’hemisferi sud Les depressions atmosfèriques poden ésser d’origen tèrmic o d’origen dinàmic Una depressió tèrmica és provocada pel sobreescalfament de la massa d’aire i el seu consegüent descens de pressió sol ésser molt extensa i manté una posició relativament fixa fins que desapareix són depressions d’aquesta mena les que es formen a la primavera i a l’estiu sobre els…
hamiltonià
Tecnologia
En un sistema dinàmic amb n
graus de llibertat, funció donada per l’expressió
.
, on Lt,q 1 ,,q n ,p 1 ,,p n és el lagrangià del sistema, les q i són les coordenades generalitzades, les p i els corresponents moments canònics p i =∂ L /∂ q i , i t és el temps El hamiltonià representa l’energia total del sistema, és a dir, la suma de les energies cinètica i potencial Hom en deriva les equacions canòniques del moviment o equacions de Hamilton
atractor

atractors
Matemàtiques
Estat o conjunt d’estats d’equilibri cap als quals convergeix un sistema dinàmic.
Formalment, donada una funció f , és un conjunt tancat E tal que f E és contingut en E , i per a alguns elements x d’un cert conjunt que conté E , la distància de f n E a E tendeix a zero quan n tendeix a infinit Normalment es requereix que l’òrbita de f sigui densa en E per a algun valor de x Si l’atractor E és un fractal es diu que és un conjunt estrany
principi d’acceleració
Economia
Principi, anomenat també de la demanda derivada, segons el qual els canvis en la demanda de béns de consum produeixen variacions més que proporcionals en l’estoc necessari de béns d’esmerç.
Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut una peça clau de la moderna…
principi de superposició
Física
Principi segons el qual el valor de determinades característiques d’un sistema físic format per dos ens independents és obtingut sumant els valors que corresponen a cadascuna d’aquestes característiques en cada ens per separat.
En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2
Sam Francis
Pintura
Pintor nord-americà.
Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte