Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Meret Oppenheim
Pintura
Pintora alemanya.
Anà a París, on s’adherí al moviment surrealista 1933 Els seus collages i objectes són a mig camí entre una visió fantàstica, dadà i surrealista del món, com el seu Dinar de pell 1936, Museum of Modern Art, Nova York, que consisteix en un plat, una tassa i una cullera feta amb pell real d’animal Participà en el Fantastic Art Dada Surrealism de Nova York, el 1936, i en l’Exposition Internationale du Surréalisme, a París, el 1959
Diada Verdaguer Excursionista
Excursionisme
Trobada excursionista celebrada a Vall-vidrera des del 2004 en record a Jacint Verdaguer.
Se celebra a Villa Joana, masia on passà els últims dies el poeta homenatjat En la primera edició s’hi s’installà una placa commemorativa És patrocinada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i organitzada per la Comissió Verdaguer Excursionista Consta de tres excursions matinals que transcorren pels boscos de Collserola i que finalitzen a Villa Joana Un cop reunits tots els assistents, se celebren actes culturals i folklòrics, que culminen amb l’ofrena d’un ram de llorer i un dinar popular
Zagros
Serralada
Sistema muntanyós del SW de l’Iran.
S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment
miscal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal àrab, habitualment referida al dinar d’or (4,25 g).
Apareix sovint en la documentació medieval lleonesa i castellana per a referir-se a la moneda d’or andalusina
Destituït el cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona
El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, fa públic el cessament a instàncies de l’ambaixada de Finlàndia El motiu és un dinar celebrat l’1 de febrer convocat pel cos consular, del qual Ginjaume era secretari, al qual assistí Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, municipi que pertany a l’Associació de Municipis per la Independència AMI La presència de Conesa a la trobada no hauria agradat a les autoritats espanyoles Per motius relacionats amb el moviment per la independència de Catalunya també foren destituïts…
Guillem de Claramunt
Història
Cavaller.
Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona Sotmès al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó Aconsellà alguna de les accions bèlliques que dugueren els catalans a la victòria Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes Fou enterrat a…
dírham
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària fraccionària de Líbia, equivalent a la mil·lèsima part d’un dinar.
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut…
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és…