Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
Djoser I
La piràmide esglaonada de Sakkara, a Egipte, feta construir per Djoser I, segon faraó de la dinastia III
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia III.
Regnà dinou anys, segons el Cànon dels Reis de Torí Envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses, i manà construir la piràmide esglaonada de Sakkara primer exemple de piràmide i d’edifici tot de pedra, la qual fou bastida per l’arquitecte Imhotep
Šešonq I
Història
Primer faraó de la dinastia XXII.
Fill de Nemrat, gran cap dels Ma o Mašwaš, fou, originàriament, cap de la colònia militar líbia d’Heracleòpolis Mort Psusennes II ~945 aC, darrer faraó de la dinastia XXI, inaugurà el període libi dinasties XXII-XXIII S'assegurà el control de l’Alt Egipte nomenant el seu fill Iuput gran sacerdot d’Amon-Ra, càrrec que havia estat hereditari durant la dinastia XXI La nova pràctica fou seguida per altres reis de la dinastia Portà a cap una campanya a Palestina, on s’emparà de Jerusalem ~930 aC i en saquejà el temple la campanya és esmentada a la Bíblia on…
ming
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 1368 al 1644.
La dinastia fou fundada per Zhu Yuan-zhang, d’origen humil, que dirigí la rebellió contra la dinastia dels mongols, escollí Nanquín com a capital, establí un fort poder central, a la manera del sistema administratiu dels tangs, i féu florir de nou la cultura xinesa Entre els mings, que constituïren un extens imperi i impulsaren sobretot les obres públiques i l’art, cal esmentar l’emperador Zhu-Di 1403-31, el qual traslladà la capital a Pequín i estengué la influència xinesa La dinastia fou destronada per la dinastia manxú dels qing
projecte Djehuty

projecte Djehuty Jardí funerari a l’entrada d’una gran tomba de la dinastía XII, descobert durant la campanya del 2017
Jaciment arqueològic
Programa hispanoegipci d’excavació arqueològica, restauració i publicació de les tombes de Djehuty i Hery, a la necròpolis de la riba oest de Tebes, l’actual Luxor, Egipte.
El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts
Kamose
Història
Darrer faraó de la dinastia XVII.
Fill de Seqenenre Tao II Inicià la guerra contra els hikses , que acabà el seu germà Amosis I , fundador de la dinastia XVIII Les seves empreses guerreres són conegudes gràcies a la tauleta Carnarvon i a dues esteles de Karnak
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per…
Falcó

Tríptic de la Mare de Déu de la Llet, oli sobre taula del cercle de Nicolau Falcó (vers el 1500)
Museu de Belles Arts de València (CC0)
Pintura
Dinastia de pintors valencians dels segles XV i XVI.
Oscillaren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó I , nomenat pintor de la generalitat de València el 1503 Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó I, l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves Nicolau Falcó II València ~1500 — 1560, possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el càrrec de pintor de la generalitat, que exercí fins a la mort Fill seu fou Onofre Falcó II…
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
ilkan
Història
Membre de la dinastia mongòlica que governà Pèrsia del 1256 al 1335.
Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans del gran kan de Pequín L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic Dinastia dels ilkans Hülegü 1256-1265 Abaqa 1265-1282 Ahmad 1282-1284 Argun 1284-1291…
hàfsida
Història
Membre de la dinastia berber de Tunis (1229-1574).
Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh 1235, constituí el moment culminant del poder hàfsida Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres marínides, 1347 i 1357 Barba-rossa, 1534 el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració 1535, els turcs posaren fi definitivament a la dinastia Els hàfsides mantingueren relacions comercials tractats de Panissars, 1285 de Tunis, 1308 i 1403 amb la corona…