Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Julio Casares
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i crític.
Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí 1915 l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat 1921 d’Espanya a la Societat de Nacions El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939 Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana 1915, Crítica efímera 1918, l’important Diccionario ideológico de la lengua española 1942, on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna 1950, amb un pròleg de Wvon Wartburg
Francesc Desprats
Cristianisme
Cardenal.
Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503
Golda Meir
Història
Política
Política israeliana.
Amb la seva família el 1906 emigrà a Milwaukee S'uní aviat al partit laborista sionista, i el 1921 emigrà a Palestina i, juntament amb Ben Gurion, Levi Eskhol i Ben Zvi, fou un dels fundadors del Mapai i del Histadrut Posteriorment fou cap polític de l’Agència Jueva de Palestina 1946-48 Aconseguida la independència de l’estat d’Israel, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics, fins que arribà a ministre de relacions exteriors 1956-66 El 1969 fou elegida cap de govern Hagué de dimitir 1974 a conseqüència de la guerra araboisraeliana del 1973 Publicà una autobiografia 1975
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…
Bigó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (806-814) i de París (814-816).
D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París
Carles Manuel I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1580-1630).
Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la…
sistema Pinyin
Lingüística i sociolingüística
Sistema de transcripció del xinès estàndard a l’alfabet llatí, oficial a la República Popular de la Xina des de 1957.
Fou creat pel lingüista Zhou Youguang per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució 1949 L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes…
Taiwan 2017
Estat
Amb una majoria de 68 escons al Yuan, sobre un total de 113, i l’històric Kuomintang KMT exercint una oposició dèbil, el Partit Demòcrata Progressista PDP va anar avançant en la seva agenda de govern Al febrer, la presidenta Tsai Ing-wen va anunciar la desclassificació de tota la documentació relacionada amb l’execució sistemàtica de milers de persones l’any 1947 durant la invasió de Taiwan sota les ordres del dictador Chiang Kai-shek La revisió del passat va dividir els dos principals partits del país, i els dirigents del KMT, hereus d’aquella època, es van oposar frontalment a iniciar un…
Mata d’Armanyac
Història
Duquessa de Girona i comtessa de Cervera.
Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els…
Anna Stepanovna Politkovskaja
Política
Periodista russa.
Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser…