Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
positivisme
Filosofia
Actitud o tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i pràcticament exclusiva de tot coneixement.
En aquest sentit l’escepticisme antic o la filosofia de la Illustració són, en certs aspectes, positivistes i ho són també, de fet i per principi, quasi totes les ciències estrictament dites, algunes de les quals són anomenades així ciències positives
baia
Secció transversal d’un tomàquet i d’un pebrot, fruits en baia (pseudobaies)
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d’epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnosos.
Les llavors es poden trobar immergides directament dins la polpa homogènia baies pròpiament dites o bé trobar-se ordenades en diverses cavitats de la polpa pseudobaies Són baies els fruits del raïm, el tomàquet, el pebrot, la belladona, l’albergínia, etc
quartet
Literatura
Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular decasíl·labs italians.
En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab
Šělomó Astruc
Bíblia
Judaisme
Rabí, metge i comentarista bíblic, probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges
termistància
Electrònica i informàtica
Element que posseeix una resistència variable amb la temperatura.
Generalment són fetes amb material semiconductor i tenen un coeficient de temperatura negatiu dites resistències NTC Tenen diverses aplicacions, especialment per a la mesura de temperatures i en circuits de regulació, estabilització o compensació de temperatura També n'hi ha amb coeficient de temperatura positiu resistències PTC
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
Ādi-granth
Escriptures sagrades del sikhisme
.
Foren començades a compilar el 1604 pel guru Arjan Dev Aquesta compilació, escrita en panjabi, antic hindi occidental, marathi i persa, fou continuada pels seus successors comprèn escrits i dites dels gurus, com també d’altres sants i savis, anteriors a Nānak Conté 3 384 himnes i és objecte de culte reverencial, entronitzat als temples sikhs
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper