Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
Annamaria Gallina

Annamaria Gallina
© Arxiu Família A. Gallina
Lingüística i sociolingüística
Filòloga italiana.
Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica…
Isidre Febrer
Cristianisme
Frare franciscà, guardià del monestir d’Escornalbou.
Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia 1763, 1766 i, en castellà, 1840, que tingué una gran divulgació
llimbs
Cristianisme
Segons la doctrina cristiana tradicional, lloc on estaven detingudes les ànimes dels justs esperant la redempció del gènere humà i on van les ànimes dels infants morts sense baptisme.
Dant, a la Divina Comèdia , en féu el primer cercle de l’infern i hi situà els grans esperits de l’antiguitat
George Coşbuc
Literatura
Poeta romanès.
Recopilà poemes populars La seva obra original canta la pagesia a Balade şi Idile 1893 i Fire de tort ‘Fils de teixit’, 1896 Traduí al romanès la Divina Comèdia
Tomàs Artimbau
Literatura catalana
Escriptor.
Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria
,
Giovanni Bona
Literatura
Cristianisme
Cistercenc, cardenal (1660) i escriptor liturgista.
Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673
emanatisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació.
En la psicologia metafísica clàssica hom parla d’emanatisme en referir-se a l’ànima individual com a produïda per emanació de la intelligència divina nous En aquest sentit, l’emanatisme s’oposa al creacionisme