Resultats de la cerca

Llicenciat a Barcelona 1960 i doctorat a París 1966, ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980 Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica

Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest

Matthew Hedges, un estudiant britànic de doctorat a la Durham University, va ser sentenciat a cadena perpètua sota acusacions d’espionatge A causa de la pressió diplomàtica i de la cadena internacional de condemnes per la sentència, les autoritats dels Emirats van concedir a Hedges el perdó presidencial i el van posar en llibertat al desembre

Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina

Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter

Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979,…

Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996