Resultats de la cerca

Estudià al Seminari Conciliar Central de València, on fou professor de filosofia 1880-89, i es doctorà en teologia 1885 L'any 1880 fou ordenat prevere, i el 1892, canonge de València Fou bisbe de Menorca 1896-1902 i de Jaén 1902-06 És autor de fulletons apologètics i periodístics, oracions i d'obres com  Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima 1881, Conferencias científico-religiosas pronunciadas en la Catedral de Madrid 1892, Estatutos, reglas escolares y plan de estudios del Seminario Conciliar de Jaén 1902, Memoria histórica sobre…

Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del 1932 fins a la…

Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i…

Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…

Jesuïta 1746, ensenyà als collegis de Cordelles 1760 i de Betlem Barcelona El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma…

Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament amb el bisbe…

En l’Antic Testament, hom parla de l’Esperit de Déu en hebreu ruah ,‘alè’, ‘buf’ tot designant el poder actiu de Déu, el seu principi vital apareix, en el relat de la creació, planant damunt les aigües, de les quals sorgeix la vida, i mou i inspira els profetes i els homes escollits del poble de Déu Si no és molt analògicament, tanmateix, hom no pot trobar en tot l’Antic Testament cap personificació d’aquest Esperit, i només en els Evangelis és significada aquesta inicialment l’Esperit es manifesta des del començ de la vida pública de Jesús Marc, és present àdhuc en la seva concepció Mateu i…

Cursà estudis d’humanitats, filosofia i teologia al seminari diocesà de Menorca Fou ordenat de sacerdot l’any 1972 a la catedral de Menorca i es llicencià en teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya Es dedicà a la formació de joves i a la catequesi i exercí diversos càrrecs en la cúria menorquina Entre els anys 1988 i 2005, treballà en els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu Des de l’any 2002 és membre del consell assessor de la subcomissió de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, i fou director 2005-09 i president des del 2011 del secretariat de la Comissió…

Franciscà, professor a Petrópolis i redactor de la “Revista Eclesiástica Brasileira” és un renovador intelligent de la “teologia de l’alliberament” llatinoamericana en funció de la categoria bíblica de “captivitat” En Jesus Cristo libertador Ensaio de cristologia crítica para o nosso tempo 1966, en el context de les cristologies del s XX, assenyala les línies d’una comprensió de la figura inquietant de Jesús de Natzaret des de la situació d’opressió d’Amèrica llatina És autor també de nombroses altres obres entre les quals Paixão de Cristo-Paixão do mundo , 1977 que van des de la teologia…

Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua…