Resultats de la cerca
Es mostren 3436 resultats
nyoca
Folklore
Ametlles, avellanes, pinyons, panses, etc, que es donen pel bateig d’una criatura.
hidrogenosulfat de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en l’aigua, amb la qual donen solucions fortament àcides.
Sol presentar-se en forma de monohidrat, que es fon a 58,5°C Hom l’obté com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric Troba aplicació com a substituent, sòlid i fàcilment manejable, de l’àcid sulfúric en moltes de les aplicacions d’aquest compost És també emprat en la preparació d’altres sals sòdiques i com a desinfectant
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
bonèl·lia
Helmintologia
Cuc marí de la classe dels equiuroïdeus, caracteritzat pel fet de presentar un dimorfisme sexual molt acusat: les femelles, de color verd intens, de 5 a 7 cm, són ovalades i proveïdes d’una trompa bifurcada a l’extrem, que pot atènyer 1 m de llargada, i els mascles, d’1 o 2 mm, són ciliats, i viuen paràsits damunt les femelles.
Les larves són sexualment indiferenciades les que no es fixen a cap femella donen lloc a femelles les que es fixen a la trompa d’una femella donen lloc a mascles, puix que les secrecions hormonals de la trompa els determinen el sexe
araban
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids de fórmula (C 5
H 8
O 4
) n
formats per unitats de l’arabinosa unides per enllaços glucosídics.
Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits
inversió
Música
Operació que afecta la disposició de les notes d’un interval, elevant el so greu una octava, o abaixant també una octava el so més agut.
L’interval producte de la inversió s’anomena interval complementari, o interval complement de l’altre, perquè la suma de tots dos cobreix l’interval d’8a Les inversions d’intervals majors donen lloc a intervals menors i viceversa, les d’intervals augmentats donen lloc a intervals disminuïts i viceversa i els intervals justos continuen essent justos en ser invertits
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
descompondre
Trobar els elements o parts que, composts o sumats, donen una resultant, un tot.
adossats | adossades
Heràldica
Dit dels animals o coses que es donen l’esquena o la part posterior.