Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Persi
Literatura
Poeta satíric llatí.
D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer…
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops…
prova
Filosofia
Operació intel·lectiva per a reconèixer d’una manera indubtable i universal la veritat d’una proposició considerada en un principi dubtosa.
La prova pot ésser efectuada per demostració o per verificació
consciència moral
Filosofia
Religió
Actitud de l’individu envers les implicacions morals i socials del seu comportament que implica un judici de valor dels propis actes en relació generalment amb una norma de moralitat personal o, més aviat, col·lectiva.
Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’…
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
Castell de Toralles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra Galceran de…
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…
Ramon Nonat
Història
Personatge d’historicitat dubtosa, molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.
Hauria nascut al Portell Segarra al final del segle XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346 La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l’advocació tradicional de patró de les parteres Molt jove s’hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat Se’l representa vestit de…
abordatge
Transports
Dret marítim
Col·lisió entre dos o més vaixells.
La responsabilitat dels danys i perjudicis provocats per l’abordatge és diferent segons que sigui qualificable de fortuït, culpós, de culpa comuna o dubtós Dins els dubtosos cal distingir els abordatges de causa dubtosa, quan és conegut el vaixell culpable però no la causa immediata, i els abordatges en què hom no pot precisar el vaixell culpable Aquesta responsabilitat és regulada per les lleis de cada país i pels convenis internacionals, atesa la freqüència amb què l’abordatge es produeix entre naus de diferent nacionalitat L’any 1897 fou establert el Reglament internacional…
conspiració de Vilafranca de Conflent
Història
Complot organitzat a Vilafranca de Conflent, el 1674, per patriotes catalans oposats a la dominació francesa que els havia imposat el tractat dels Pirineus (1659).
L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el lloctinent de…