Resultats de la cerca
Es mostren 1055 resultats
descruatge
Indústria tèxtil
Operació de deslliurar els materials tèxtils dels greixos, les resines, les gomes, etc, que els recobreixen en llur estat cru o natural, o bé que, com en els aprests d’ordit o certs olis o suavitzants, els han estat aplicats posteriorment.
En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a…
diòxid de manganès
Química
Pólvores negroses obtingudes per calcinació del Mn(NO3)2; a la natura el diòxid de manganès forma la pirolusita.
Per escalfament, a 530°C desprèn oxigen És emprat com a despolaritzador a les piles Leclanché i per a eliminar el color verd en el vidre que conté ferro
Signatura del protocol de Montreal
Vint-i-quatre estats signen el protocol de Montreal i es comprometen a eliminar l’any 2000 els clorofluorocarburs CFC per tal de protegir la capa d’ozó de l’atmosfera
equació personal
Astronomia
Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
L’equació personal intervenia particularment en les observacions destinades a determinar el trànsit d’un estel pel meridià, però actualment hi ha aparells per a eliminar la intervenció de l’observador en aquestes mesures
àcid esquàric
Química
Àcid orgànic en què els quatre àtoms de carboni formen un quadrat.
S’empra en síntesi química Tant l’àcid esquàric com alguns dels seus derivats serveixen per a eliminar les berrugues L’èster dibutílic de l’àcid esquàric s’empra per prevenir a l’alopècia
boixet
Oficis manuals
Eina emprada pels dauradors i retaulistes consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada; el material d’aquesta eina és de qualitat dura quan la punta és molt fina, i tova quan la punta és ampla.
En els processos de policromia d’escultura o retaule, en fer l’estofat, hom utilitza el boixet per a ratllar la capa de pintura, eliminar-la i dibuixar motius ornamentals en deixar veure el daurat subjacent
bilirubinoide
Bioquímica
Nom genèric amb què hom coneix cadascuna de les substàncies pirròliques que provenen de la degradació, en l’intestí, de la bilirubina
excretada pel fetge en la bilis.
Els bilirubinoides són eliminats per via intestinal o bé són reabsorbits i tornats a eliminar pel fetge o per via urinària Entre els bilirubinoides destaquen la mesobilirubina, el mesobilirubinogen, l' estercobilinogen, la mesobiliviolina i l' estercobilina
terapèutica cognitiva
Psicoteràpia que considera que les conductes desadaptades són conseqüència de disfuncions en algun procés cognitiu.
Consisteix a provocar la reestructuració de la ment del pacient per tal d’eliminar creences o pensaments irracionals, i pensaments negatius sobre ell mateix o sobre el seu entorn amb la finalitat d’augmentar la seva capacitat en la resolució de problemes
EDTA tetrasodi
Química
Farmàcia
Potent agent segrestant que amb els ions metàl·lics divalents i trivalents forma quelats metàl·lics.
És emprat en anàlisi complexomètrica En forma de la seva sal disòdica és emprat per a prevenir una pèrdua excessiva de calci per l’organisme hom l’empra també per a eliminar el calci, amb el qual forma un complex molt estable
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…