Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Limfjorden
Fiord
Canal marí
Conjunt de llacs i canals naturals de la península de Jutlàndia, Dinamarca, que uneixen la mar del Nord (W) amb el Kattegat (E).
Un sistema de ponts i petites embarcacions serveix d’enllaç a les poblacions riberenques, dedicades principalment a la pesca d’anguiles
gàbia
Transports
Vela que hom hissa en el masteler del pal principal d’una nau.
En les embarcacions de grans dimensions que en duen dues, hom anomena gàbia alta la superior i gàbia baixa la inferior
Durant l’any, moren més de 200 immigrants il·legals marroquins en intentar travessar l’estret de Gibraltar
Durant l’any, moren més de 200 immigrants illegals marroquins en intentar travessar l’estret de Gibraltar a bord de petites embarcacions pasteres
motonàutica
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA / MIQUEL MALLAFRÉ
Altres esports nàutics
Esport nàutic o aquàtic basat en la navegació competitiva a bord d’un artefacte flotant propulsat per un element motriu mecànic, normalment un motor d’explosió adherit a l’embarcació, la canoa o el bot i que utilitza l’aigua com a superfície de desplaçament.
Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…
bita
Transports
Cilindre de ferro o d’acer que, subjecte a la coberta d’un vaixell, serveix per a amarrar-hi un cap, una cadena o un cable, o per a ajudar a amollar-los més lentament.
Solen ésser dobles, i són situades generalment damunt una base comuna En les embarcacions menors, com en els vaixells antics, són de fusta dura/>
Sestri Levante
Ciutat
Ciutat de la província de Gènova, a la Ligúria, Itàlia.
Centre industrial i de turisme situat a la Riviera di Levante, a l’extrem oriental del golf de Tigullo Embarcacions esportives, indústries tèxtils i alimentàries
cala de Talamanca
Cala
Platja
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana
Lampedusa
Illa
Illa de la Mediterrània, que pertany a les illes Pelàgiques, Sicília (Itàlia).
Situada entre Malta i Tunísia, administrativament pertany a la província d’Agrigent L’economia gira entorn de l’agricultura cereals i vinya, la pesca i el turisme La proximitat de l’illa amb la costa nord-africana poc més de 100 km fins a Tunísia l’ha convertit, en època recent, en un dels punts de trànsit d’immigrants illegals i de refugiats, procedents del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica subsahariana El pas d’aquests immigrants des de la costa nord-africana fins a l’illa, amb embarcacions irregulars en condicions molt precàries i controlat per màfies, s’inicià amb una certa intensitat al…
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del…
osta
Transports
Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-la en les brandades.
En les embarcacions amb aparell llatí, hom les colloca a un terç de l’antena per tal de subjectar-la i perquè serveixin també com a carregadors