Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…

S’instaurà en homenatge al pluricampió espanyol de cros Antonio Amorós, que el 1970 fou l’entrenador del Club Atlètic Santa Coloma, club fundador de la cursa El 1983 aconseguí la categoria internacional amb la victòria de l’anglès Roger Hackney La cursa fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros els anys 1973, 1988 i 1993 Driss Lakhouaja, amb sis victòries entre els anys 2000 i 2008, és l’atleta que l’ha guanyat més vegades, seguit de José Miguel Bartolomé i Juan Ramon Muñoz, amb quatre cadascun En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades entre el 1972 i el 1985, i…

Caracteritzat per una gran sobrietat interpretativa, encarnà especialment papers d’home dur i cínic, el típic “dolent” de les pellícules De la seva filmografia destaquen Kiss of Death 1947, que li valgué un Globus d’Or el 1948, de H Hathaway Yellow Sky 1949, de WA Wellman Panic in the Streets 1950, d’Elia Kazan The Alamo 1960, de J Wayne Judgment at Nuremberg 1961, de S Kramer Cheyenne Autumn 1964, de J Ford The Moonshine War 1970, de R Quine When the Legends Die 1972, de S Millar Bear Island 1979, de D Sharp Hanky Panky 1982, de S Poitier Against All Odds 1984, de T Hackford i…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me…

Format a la Royal Academy of Dramatic Arts de Londres, acabada la guerra es dedicà al cinema i adquirí una notable popularitat amb Brief Encounter 1945 També fou dirigit per Carol Reed a The Way Ahead 1944, The Third Man 1949 i An Outcast of the Island 1951 Installat a Hollywood, actuà a Around the World in 80 Days 1956 o The Roots of Heaven 1957, sense renunciar, però, a les seves arrels britàniques, paleses a Sons and Lovers 1960, Mutiny on the Bounty 1961, The Charge of the Light Brigade 1968, The Battle of Britain 1969, Conduct Unbecoming 1975, etc També dugué a terme una actuació…

És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila,…

Fundat el 1965, fomentà els atletes de cros i de fons gràcies a la feina de l’excampió d’Espanya i internacional Antonio Amorós López La manca d’installacions limità les seves possibilitats, ja que els seus atletes s’entrenaven en una pista de cendra a l’antic camp de futbol de la Gramenet, a l’actual barri del Fondo Després entrenaren en una pista a la Pallaresa i finalment a les pistes d’atletisme Antonio Amorós Des del 1971 organitza el cros Antonio Amorós, un dels més antics de Catalunya El 1995 es fusionà amb el Club Corredors de Fons de Santa Coloma, creat el 1985, per originar la Unió…

Sovint encarnà, dins una línia tragicòmica, l’home italià populatxer i mediocre, amb totes les seves frustracions Alguns dels seus films són Domenica è sempre domenica 1958, Quelle joie de vivre 1960, Il federale 1961, La voglia mata 1962, La marcia su Roma 1962, Una questione d’onore 1965, L’immorale 1966 i Cattivi pensieri 1977 Després del premi d’interpretació a Canes per La tragedia di un uomo ridicolo 1981, interpretà, entre d’altres, les comèdies Amici mei II 1983, Le bon roi Dagobert 1984, La cage aux folles III 1985, Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno 1985, Yiddish…

Feu estudis musicals a la International University de San Diego i es donà a conèixer en papers còmics a la televisió, en la sèrie televisiva In Living Colour 1991 Jim Carrey, i en 1996-2001 produí i protagonitzà la comèdia The Jamie Foxx Show L’any 1994 enregistrà el disc Peep This Debutà en el cinema amb Toys 1992, de B Levinson De la seva filmografia destaquen Any Given Sunday 1999, d’O Stone, per a la qual també compongué i interpretà dues cançons de la banda sonora, i Ali 2001, de Michael Mann L’any 2004 Foxx coprotagonitzà amb Tom Cruise el drama Collateral , de M Mann, i encarnà…