Resultats de la cerca

En els sucres es dóna aquest enllaç de forma intramolecular a causa de la curvatura de la molècula, i el resultat és la formació d’un anell amb un àtom d’oxigen Aquest anell pot ésser pentagonal o hexagonal, i rep el nom de furanosa o piranosa , respectivament La formació de l’anell crea un nou àtom de C asimètric que dóna dues formes diferents, α i β, segons la posició del nou hidroxil Les formes α i β es converteixen fàcilment l’una en l’altra, passant per la forma aldehídica oberta mutarotació

Aquest enllaç és anomenat glicosídic Els glicòsids que deriven de la glucosa són anomenats glucòsids , els de la galactosa, galactòsids , etc No presenten mutarotació perquè el grup carbonil és blocat i, per tant, l’hidroxil del C-1 resta immobilitzat per l’enllaç Són anomenats O-glicòsids si l’enllaç es pot donar entre un sucre i un alcohol o un àcid carboxílic esterglicòsids, i N-glicòsids si són originats per deshidratació entre l’hidroxil hemiacetàlic i un grup HN entre aquests darrers hi ha els nucleòsids i els polinucleòtids

Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè

Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè

Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents

Si els dos àtoms són idèntics, la màxima densitat electrònica és al centre de l’enllaç, però, si no ho són, els electrons es troben desplaçats vers l’àtom més electronegatiu i apareix en la molècula un moment dipolar

Quan l’enllaç triple es troba al final d’una cadena —C≡CH, els composts acetilènics són qualificats de terminals o veritables

Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats

Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…