Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra…
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
filadora de cap obert

Esquema del funcionament d’una filadora de cap obert
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina de filar moderna.
A diferència de totes les altres, a aquesta màquina les fibres entren soltes cap obert a l’òrgan rotatiu generalment un rotor còncau o una turbina, són aplacades contra la paret interior d’aquest, per mitjà de l’acció combinada de la força centrífuga i d’una forta succió, i reben, així, la torsió que les ajunta per a formar el fil Aquest sistema permet d’elevar la velocitat d’enrotllament de les bobines fins a unes 45000 rpm el pes de les bobines receptores pot arribar als 4 o 5 kg Així, hom aconsegueix una producció de 3 a 5 vegades superior a la d’una contínua d’anells Hom la coneix…
bobina
Indústria tèxtil
Conjunt format per una ànima de fusta, de cartó, d’acer inoxidable, etc, desproveïda de valones, i pel fil enrotllat damunt d’ella, generalment en sentit encreuat.
En les bobines, el fil pot ésser desenrotllat en sentit axial, i és per això que són aptes per a alimentar moltes màquines tèxtils de gran velocitat o de consum intermitent Segons llur forma exterior, són classificades en bobines cilíndriques i bobines còniques , en les quals els extrems poden ésser plans o també cònics Les bobines de poca longitud i de gran diàmetre són anomenades bobines planes o formatges L’enrrotllament pot ésser dur i compacte, per a ús general, o bé flonjo, per a ésser tenyides, i en aquest darrer cas les ànimes són perforades o bé de fil d’acer Un tipus especial, usat…
màquina elèctrica

Màquina eleèctrica asíncrona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…
betatró

Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom…
bobina

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
inductor
Electrònica i informàtica
Part d’una màquina elèctrica que conté l’enrotllament d’excitació.
En les màquines de corrent continu, l’inductor és l’estator que en algunes de petites pot ésser constituït per imants permanents, però en les síncrones de corrent altern sol ésser el rotor