Resultats de la cerca

La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el…

És un terme general aplicat a totes les formes de circulació hidrogràfica sense fixar-ne la jerarquia ni el tipus

En principi es tracta d’una forma de relleu semblant a la plana, puix que la seva superfície no presenta gaires desnivellacions, però de dimensions molt més reduïdes Forma part dels relleus més variats superfície d’erosió, superfície estructural, terrassa, fons d’una antiga vall glacial, etc El seu origen pot ésser per erosió, acumulació o simplement per aflorament Si forma part d’una unitat morfològica més vasta, representa sempre, però, un sector secundari ben delimitat i no gaire extens

Es tracta, de fet, de la part d’un sòcol portada a una altitud relativa per l’acció tectònica És constituït per materials antics i durs roques metamòrfiques, roques cristallines o sediments arrasats per l’erosió pertanyents a una antiga serralada plegada El relleu d’un massís pot ésser transformat per l’acció tectònica posterior i per l’acció de l’erosió diferencial En el cas d’una nova orogènia els seus materials, durs i rígids, es fracturen, però no es pleguen

Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants…

Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn

Hom parla, però, en certes circumstàncies, de plana de muntanya Cal no confondre, malgrat una certa similitud, els conceptes de plana, altiplà i meseta Aquest darrer relleu és molt més elevat —més de 400 m en general— i es troba, d’altra banda, limitat per regions perifèriques més baixes per exemple, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir en relació amb la meseta central ibèrica Una plana s’origina per diverses causes erosió, acumulació o aflorament tabular Les planes d’erosió es formen sobre estrats rocallosos de poca duresa atacats per diferents cicles d’erosió D’altra…

En aquest procés intervenen, de fet, factors diversos, és a dir, la tectònica, l’erosió, l’acumulació de sediments, les oscillacions del nivell marí, etc L’erosió la desgasta i la fa recular en els punts més febles, o sia on els materials són menys durs al contrari, l’acumulació de sediments de procedència fluvial o marina deltes, fletxes litorals, maresmes, etc li fa guanyar terreny Si l’oscillació del nivell marí és positiva, es forma una costa de submersió , i si és negativa, una costa d’emersió En el cas d’una transgressió marina, la línia de costa avança en…