Resultats de la cerca

Situada al S del golf de Hammamet, és un centre portuari i agrícola i un nucli industrial Exportació de fosfat, oli, espart, llana i sal de Monastir Correspon a l’antiga Hadrumetum , quarter general d’Anníbal Els aglabites segle IX bastiren sobre els fonaments d’una basílica paleocristiana un ribāṭ monestir sufí, un dels monuments islàmics més antics del Magrib Conserva vestigis romans d’unes termes i d’un teatre, i unes catacumbes cristianes segles II-III

El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apellatius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando '…

Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal

És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…

El clapó és constituït per un dipòsit, revestit de rajola de València, dins el qual hi ha un corró de fusta que pot rodar al voltant del seu eix horitzontal, sota el qual va disposada una filera d’anells de porcellana per on passa la roba Fora del bany hi ha dos corrons, també de fusta, sotmesos a pressió regulable i recoberts d’una corda gruixuda de cànem o espart que fa de coixí en esprémer la roba El seu funcionament és el següent la roba en forma de corda entra en el bany per un dels seus extrems, passa per sota del corró submergit guiada pels anells de porcellana i després…

Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt…