Resultats de la cerca
Es mostren 1287 resultats
cacic
Història
Cap indígena de les Antilles.
Aquest nom s’estengué més tard a l’Amèrica Central en general i al Perú Durant l’època colonial els cacics continuaren gaudint d’autoritat en un nivell local sobre els indis, bé que era teòricament molt limitada El càrrec es transmetia hereditàriament
nansa de botó
Prehistòria
Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.
D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars
Juan Valverde de Amusco
Metge castellà.
Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa
Enrico Thovez
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva activitat crítica s’estengué del camp literari al de les arts figuratives fou també pintor i al de la música En la seva obra principal, Il pastore, il gregge e la zampogna 1909, defensa apassionadament l’exigència d’una renovació poètica
rococó
Música
Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.
Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim
Acheulià
![](/sites/default/files/media/FOTO2/acheulia.jpg)
Acheulià, destrals de talla bifacial
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura del Paleolític inferior, que segueix l’Abbevil·lià.
El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica
Charles Glover Barkla
Física
Físic anglès; professor a la Universitat de Londres (1909-13), fellow de la Royal Society (1912) i professor de filosofia natural a Edimburg a partir del 1913.
Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917
Miquel Tusquellas i Tarragó
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i pessebrista.
D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics Féu ombres xineses articulades
Tammûz
Mitologia
Divinitat mesopotàmica.
Fill d' Ea , era un déu de la vegetació, en honor del qual hom celebrava grans festes El seu culte s’estengué a Palestina i a Síria equival a l’Esmun fenici i a l’Adonis de l’època grecoromana La seva companya era Gestinanna
marinisme
Literatura
Corrent literari, caracteritzat pel preciosisme, l’èmfasi i la retòrica enginyosa.
Iniciat a la primera del s XVII amb el poeta Giambattista Marino, s’estengué ràpidament per tot Itàlia, i fins i tot arribà a influir les literatures europees del seu temps, on trobà correspondència amb altres tendències similars gongorisme en la literatura castellana, eufuisme a Anglaterra, etc