Resultats de la cerca

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una…

Autor d’assaigs literaris i polítics, de signe socialista En poesia, ha estat influït pel simbolisme francès Dels seus nombrosos llibres de poemes cal remarcar Estanque inefable 1922, La guirnalda del silencio 1926, Boletines de mar y tierra 1930, Biografía para uso de los pájaros 1937, Lugar de origen 1947, etc La seva obra fou recopilada a Registro del mundo 1940 i a Edades poéticas 1958

Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897 Fou ministre d’hisenda 1917-18, ministre d’afers estrangers 1921-23 i primer ministre en tres ocasions 1920, 1921-23, 1924-25 Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la…

Estudià literatura a la Universitat d’Edimburg El 1974 fou elegit diputat a la Cambra dels Comuns, i de 1980 a 1997 fou successivament portaveu de l’oposició per als afers econòmics, les Comunitats Europees, la sanitat i els afers estrangers Arran de la victòria laborista de l’any 1997, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec en el qual tingué una actuació destacada en els bombardeigs a Sèrbia que van posar fi a les massacres de Kosovo 1999, però també tingué desavinences amb el primer ministre Tony Blair En la segona legislatura laborista 2001 fou designat…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà…

Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers…

Actualment ha estat substituït per altres privilegis als vaixells del país protecció a la construcció, primes a la navegació, atorgament als vaixells construïts al país —o que n'ostentin la nacionalitat—de l’exclusiva de la navegació i del transport de cabotatge Una mesura semblant havia estat presa per jaume I el 1227, en atorgar als vaixells barcelonins el privilegi —després estès als de la corona catalanoaragonesa— de transportar mercaderies des dels ports de la corona amb preferència a qualsevol vaixell estranger

Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu