Resultats de la cerca

Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Professor d’etnologia i llengua quítxua, que era la seva llengua materna i amb la qual escriví part de la seva obra És autor de contes i novelles, com ara Agua 1935, Yawar-Fiesta 1940, Los ríos profundos 1959, El sexto 1961 i Todas las sangres 1965 La seva narrativa ofereix una visió global de la realitat social de l’indi i, alhora, és una denúncia del tracte injust que sofreix

Cursà els primers estudis a Ibiza i a Barcelona Prengué part, activament, a la guerra civil de 1936-39, durant la qual arribà al grau de comandant d’infanteria de l’exèrcit republicà Ferit tres cops, fou condecorat amb la medalla al valor Finalitzada la guerra, el 1939, s’exilià a Mèxic, on cursà estudis d’història a la facultat de filosofia i lletres de la Universidad Autónoma de México, on es llicencià el 1949 També estudià antropologia cultural a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia ENAH, on obtingué, el 1949, el grau de mestre en etnologia El 1952 marxà als EUA, on es doctorà en…

Els seus fons procedeixen de donacions particulars, d’excavacions arqueològiques i de la collecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcías i Font, un dels fundadors El fons consta de tres seccions diferenciades etnologia, història natural i arqueologia El 2006 s’inaugurà la remodelació del museu, després d’un llarg procés de renovació museogràfica El nou muntatge fa un recorregut didàctic per la prehistòria i la història del poble d’Artà

Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística

Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i…

Format a la Sorbona, fou professor d’etnografia a la Universitat de Neuchâtel 1912-15, on reorganitzà el museu etnogràfic 1914 S'interessà per la realitat social tal com es manifestava en els medis rurals, el seu únic camp d’investigació Per a ell, l’etnologia, com les ciències naturals, té per objecte l’estudi dels fets vius, bé que estudiats dins el medi social en què es desenvolupen, concepció oposada a la sociologia oficial i al mètode històric La seva preocupació fou de conèixer el folklore francès no estudiat fins aleshores