Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
àgape
Cristianisme
Àpat en comú que els primitius cristians celebraven en senyal de germanor.
Els àgapes coincidien a vegades amb la celebració eucarística, però des del temps de Cebrià a mitjans s III tingueren lloc al vespre, mentre que l’eucaristia se celebrava al matí Sembla que els àgapes es convertiren més endavant en sopars de caritat Desaparegueren vers el s VIII
Divendres Sant
Cristianisme
Primer dia del tridu pasqual en què l’Església commemora la passió i la mort de Jesús.
La seva celebració, originària de Jerusalem des de temps molt antics, passà aviat a Roma i a tot l’Occident La litúrgia del dia, en el qual no se celebra l’eucaristia, consisteix en una celebració de la Paraula, referent a la Passió, i en la solemne adoració de la Creu
cànon
Cristianisme
Part central de la missa el text de la qual, compost segons un gènere literari particular, és una pregària eucarística, en la qual l’església dóna gràcies a Déu per tota l’obra de la salvació.
N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al segle III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3
Aberci
Cristianisme
Probable bisbe de Hieràpolis (Frígia Salutaris).
És conegut per una inscripció sepulcral en versos grecs epitafi d’Aberci , conservat als Museus Vaticans, en la qual narra el seu viatge a Roma i expressa, d’una manera simbòlica, la celebració de l’eucaristia a l’Orient i a l’Occident És venerat com a sant Festa 22 d’octubre
fracció del pa
Cristianisme
Expressió que significa la celebració de l’eucaristia.
Apareix en el Nou Testament i en la tradició patrística i litúrgica més antiga
sagrament
Religió
Cristianisme
En la teologia tradicional, signe sensible i eficaç de la gràcia
.
Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió tribal Entre…
iniciació
Religió
Ritus amb què un candidat és admès en una societat religiosa com a membre efectiu, amb una instrucció prèvia en els seus ‘‘secrets’’ o la seva ‘‘teologia’’.
Les religions mistèriques, com les de les celebracions eleusínies i les del culte a Mitra, etc, iniciaven llurs neòfits amb el baptisme i, sovint, amb un àpat sacramental En el cristianisme, els ritus d’iniciació són el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sagraments administrats primitivament i encara avui per les Esglésies d’Orient en una sola celebració, que es conserva en el cas de la iniciació dels adults
màrtir
Santa Justa, verge i màrtir que morí a Sevilla el 287, segons una pintura de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist (per la fe en general o per un dels seus aspectes essencials, o per una virtut).
Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis