Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
Henry Augustus Rowland
Física
Físic nord-americà.
Enginyer de ferrocarrils, estudià física a Berlín amb Helmholtz Fou professor a Baltimore, Maryland 1874 A instàncies de Helmholtz, demostrà que una càrrega elèctrica mòbil crea un camp magnètic mitjançant l’experiment que duu el seu nom 1876 Determinà també l’equivalent mecànic de la caloria amb el mètode de Joule 1880, però n'obtingué un valor més exacte 4,184 joules per caloria entre 17° i 18° C Estudià la permeabilitat magnètica 1873 i la resistència elèctrica Fou també un dels creadors de l’espectroscòpia, que aplicà a les observacions del Sol El 1895 arribà a determinar 20…
Domus de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final del segle…
Semònides
Literatura
Poeta iambògraf grec.
Hom sap que dirigí una expedició colonitzadora fins a l’illa d’Amorgós, motiu pel qual aquest nom sol ésser relacionat amb la seva figura Representa un moment de transició, quan la poesia grega, deixada ja enrere la solemnitat de l’èpica, s’atansa a la vida quotidiana amb un sentit nou del realisme i una certa sentenciositat moral d’arrel pessimista El fragment més extens que n'ha pervingut —gràcies a diverses citacions, particularment d’Estobeu— elabora la temàtica misògina d’Hesíode amb un llenguatge maliciós i popular i un sentit exacte del tret ridícul altres fragments entre…
adjunció
Dret civil
Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir totes dues, sense malmetre llur natura i tot formant un sol objecte, bé que amb una relació entre elles de principal a accessòria.
En principi, el propietari de la cosa principal adquireix l’accessòria pagant el valor d’aquesta, exacte si la cosa afegida per embelliment o perfecció té més valor que la cosa principal en el qual cas el propietari de la cosa accessòria pot exigir que sigui separada, si és possible, de la principal, encara que sigui en detriment d’aquesta Si l’adjunció és realitzada amb mala fe pel propietari de la cosa accessòria, aquest la perd i té l’obligació d’indemnitzar dels danys el pripietari de la principal si la mala fe és d’aquest darrer, el propietari de la cosa accessòria té dret a…
part aliquanta
Matemàtiques
Respecte a un nombre, quantitat que no hi és continguda un nombre exacte de vegades.
indicador de sintonia
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat en certs receptors de ràdio per a indicar el punt exacte de sintonia.
En els receptors antics era constituït per un tub electrònic especial, anomenat vulgarment ull màgic , proveït d’una petita pantalla lluminosa indicadora de la sintonia Actualment, i especialment en els aparells transistoritzats, hom empra uns indicadors d’agulla de tipus galvanomètric o bé díodes electroluminescents
Gabriel Planella i Domènech
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia…
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament …
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament …